La secció ‘Arxiu Barcelona’, del “bàsics”, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana fa un viatge al passat d’un dels indrets icònics de Barcelona: la plaça Reial, amb indrets i personatges que ja no hi són i d’altres que segueixen. Recorda establiments únics com el Museu de les Bèsties, amb animals dissecats, minerals i fòssils; la relació dels artistes Ocaña i Nazario amb la plaça, i el mercat filatèlic i numismàtic que cada diumenge encara omple l’espai de segells i monedes de tot tipus.
Animals dissecats al número 10 de la plaça Reial
El taxidermista i naturalista Lluís Soler i Pujol va fundar el 1889 el Museu Pedagògic de Ciències Naturals, conegut popularment com el Museu de les Bèsties. Es tractava d’una botiga museu que rebia peces per dissecar de viatgers i missioners de les colònies. Soler s’anunciava com a “naturalista preparador”, i és que a la seva feina artesanal va sumar-hi els coneixements científics que va anar adquirint al llarg dels anys.
Va ser el 1919 quan es va mudar al número 10 de la plaça Reial i a la botiga també es van vendre col·leccions de minerals, insectes, petxines i herbaris, fins que la botiga va tancar portes, el 1991. Molts curiosos es paraven en un aparador en què podien veure animals dissecats, minerals i fòssils. Una mostra d’això són les fotografies de Colita, Pepe Encinas i Francesc Català-Roca.
Ocaña i Nazario, els artistes residents a la plaça Reial
José Pérez Ocaña va viure a la plaça Reial i va ser un dels personatges de la Rambla que han deixat petjada pel seu esperit reivindicatiu i alegria creativa. Ocaña es va traslladar a Barcelona l’any 1971 i va ser a la Ciutat Comtal on va desenvolupar la seva carrera artística, que va destacar pel seu activisme i defensa del col·lectiu LGTBI.
Va ser un símbol de la resistència a la dictadura franquista. Hi ha actuacions que han quedat a l’imaginari, com al Parc Güell durant les Jornades Llibertàries Internacionals del 1977 i també les passejades per la Rambla vestit de dona i acompanyat pels seus amics, entre els quals destacaven Copi i Nazario.
Nazario Luque Vera és un referent del còmic underground espanyol. L’artista contracultural i peça clau de la moguda barcelonina dels anys 70 i 80 fa 50 anys que viu a la plaça Reial i la finestra de casa li ha servit de talaia particular. Nazario ha capturat durant dècades amb la càmera milers d’instants d’una plaça que creu que s’ha convertit en un “parc temàtic”.
Un mercat dominical amb monedes i segells
L’Associació Filatèlica Plaça Reial, amb més d’un segle d’història, celebra cada diumenge al matí un mercat de monedes i segells. Aquesta especialització va ser una escissió del Mercat del Sant Antoni i els anys 60 i 70 va viure el seu moment d’esplendor. Tot i això, encara resisteix. Des del 2015, quan es van reordenar en l’espai les parades, també s’hi poden trobar altres objectes per a col·leccionistes, com xapes de cava, pins, sotagots i sobrets de sucre.
