La secció “Arxiu Barcelona”, del bàsics, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana recupera la història de la Casa Trinxet, una joia modernista del carrer de Còrsega, 268 que es va enderrocar l’any 1967, però el que no és tan conegut és que algú en va poder salvar gran part dels elements arquitectònics i decoratius de la runa.
Una joia modernista de Puig i Cadafalch
L’edifici va ser obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch per encàrrec de l’empresari tèxtil Avel·lí Trinxet i Casas. La Casa Trinxet, aixecada l’any 1904, estava ubicada al número 268 del carrer de Còrsega i s’erigia com una joia modernista amb un interior replet d’obres de grans artistes com Gaspar Homar, que en va fer la decoració interior, Sebastià Ribó, la ceràmica, i Joaquim Mir, les pintures, i també hi havia obra de l’escultor Josep Llimona. Aquests artesans van treballar en els detalls escultòrics, els frescos, les motllures i altres acabats modernistes.
Aquesta obra de Puig i Cadafalch, però, va desaparèixer al cap de sis dècades. L’any 1967 es va enderrocar l’edifici per un contuberni especulatiu entre l’Ajuntament franquista de Josep Maria de Porcioles i la immobiliària Núñez i Navarro. Tot i acabar en runes, no tot es va perdre en aquesta jugada especulativa. Darrere d’aquesta destrucció del patrimoni barceloní s’amaga una història que ha permès protegir alguns dels elements arquitectònics i decoratius de la Casa Trinxet.
Maria Teresa Saula en va salvar gran part dels elements decoratius i arquitectònics
La Casa Trinxet va ser enderrocada, però molts dels seus elements es van salvar de la runa. El març del 1967, els operaris de Núñez i Navarro van entrar a l’edifici del carrer de Còrsega per demolir-lo, però van rebre la vista de Maria Teresa Saula, una de les tres germanes Saula-Palomer, i el decorador Alfons Alzamora. Van aconseguir acordar la recuperació dels elements decoratius que volguessin salvar. Reixes, rajoles, escultures, columnes, capitells i vitralls van tenir una segona vida. Una de les joies recuperades és una escultura de Josep Llimona, avui integrada a la seu de la Fundació Saula.
De Calella a Llançà es conserva el patrimoni de la Casa Trinxet
Quan Maria Teresa Saula va recuperar tots els elements, els va traslladar a Calella, on Saula els va integrar a casa seva. L’any 2003, un desacord amb l’Ajuntament va fer que Pepita Saula, germana de la llavors ja desapareguda Maria Teresa, hagués de desmuntar la casa i traslladar-ho tot al magatzem i a la casa de Llançà, on ara conviuen les peces de la Casa Trinxet i que és la seu de la Fundació Germanes Saula-Palomer.
Barcelona va perdre un patrimoni excepcional, però Maria Teresa Saula va permetre que el llegat continuï viu i juntament amb les seves germanes han conservat l’essència de la Casa Trinxet del carrer de Còrsega. El periodista Toni Vall espera que aquest patrimoni pugui estar a l’abast de tothom i es doni a conèixer tota aquesta col·lecció de la història barcelonina.
