En els últims mesos ha crescut la població de la paparra de l’espècie “Hyalomma lusitanicum” a l’àrea metropolitana de Barcelona. Es tracta d’un paràsit que en els últims anys s’ha escampat per la proliferació d’animals salvatges com el senglar i els conills, que en fan d’hostes, i pel canvi climàtic, amb la pujada de temperatures.
Aquesta espècie preocupa ja que pot transmetre malalties greus com la febre hemorràgica de Crimea-Congo, que pot arribar a causar la mort. Tot i això, Ricard Adan, portaveu del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, en una entrevista al ‘bàsics’ ha assegurat que “la probabilitat de transmissió de malalties d’una paparra als humans és molt baixa”.
“Hem trobat infestació de paparres als parcs de Barcelona”
Adan ha confirmat la presència d’aquests artròpodes a la ciutat, en espais com els parcs, i de fet defensa que l’Ajuntament fumiga per eliminar-ne la presència, però explica que “de vegades no n’hi ha prou i hem trobat infestació de paparres als parcs de Barcelona”.
Una de les característiques d’aquesta espècie és que té unes potes molt llargues i no espera la presa, sinó que corre a buscar-la.
Quins són els símptomes d’una picada?
Els símptomes de la febre hemorràgica de Crimea-Congo són febre, dolor muscular, mareig, dolor i rigidesa de coll, mal de cap, irritació dels ulls i fotofòbia. També hi pot haver nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal, canvis bruscs d’humor i confusió. Al cap de dos a quatre dies, l’agitació pot donar pas a somnolència, depressió i debilitat.
Com prevenir les picades?
La millor manera de prevenir és evitar la picada. Per fer activitats a l’aire lliure es recomana utilitzar roba adequada que tapi la major part del cos: pantalons llargs i màniga llarga i de color clar per veure si hi ha alguna paparra. També calçat tancat amb mitjons que cobreixin la part inferior dels pantalons.
El CatSalut també aconsella caminar pel mig dels camins i evitar el contacte amb zones amb vegetació espessa, amb herba alta i fullaraca.
Per sortir a la natura amb el gos, es recomana aplicar-li un antiparasitari extern adequat per repel·lir les paparres.
Un cop a casa, es recomana revisar acuradament tot el cos, els animals i l’equipament que s’hagi utilitzat durant la sortida. A més, cal rentar la roba amb aigua calenta, ja que amb freda no moren les paparres.
Cal extreure la paparra al més aviat possible
La majoria de paparres no estan infectades i, en cas d’estar-ho, necessiten unes hores per transmetre la malaltia. Si se’n detecta una al cos, és important treure-la al més aviat possible i es recomana que, preferiblement, ho faci un professional sanitari. Per extreure la paparra del cos s’ha d’estirar el paràsit suaument cap amunt sense forçar però de manera contínua, amb unes pinces fines o amb guants, i evitant fer tracció o rotació. Després cal netejar la ferida amb aigua i sabó i aplicar-hi un antisèptic.
També s’alerta que cal evitar remeis tradicionals com l’oli, l’alcohol, el petroli, cremar-les o punxar-les, ja que, tot i que això les mati, també les estressa i és més fàcil que inoculin més patògens.
