La seva vida pública era ben coneguda per les clarors i ombres, però, en la vessant més personal, poca gent coneixia que Marta Ferrusola es feia els vestits amb roba d’home a la botiga del seu pare, que li agradava molt ballar i l’ofici de vendre.
Records d’infantesa i joventut amb envelats, sarsueles i focs de camp lligats a la muntanya. Un poble, Queralbs, i un desig arrelat a una cançó.
En el meu testament vital, en les meves últimes voluntats, el dia que em mori, vull que m’hi toquin ‘La muntanya venerada‘”
Apassionada de la muntanya
Amant de la muntanya i l’esquí, Ferrusola recordava en aquest capítol del ‘Banda sonora‘ de l’any 2012, a través de la música de Charles Trenet, els seus viatges a París i Brussel·les, i les seves primeres vivències amb Jordi Pujol, llegint plegats ‘Las uvas de la ira’. També va fer de professora de gimnàs a la Casa de la Misericòrdia i reconeixia que, quan escoltava jazz, no podia parar de moure’s.
Reconeixia que tenia autoritat en el nucli familiar, en què era coneguda com la sergenta, mentre Jordi pujol era el “Cristo” gros.
Cançons de la banda sonora de Marta ferrusola
- ‘El vestir d’en Pasqual’, Mary Santpere
- ‘Doña Francisquita’, Amadeu Vives
- ‘Yo vendo unos ojos negros’, Nat King Cole
- ‘La muntanya venerada’, Manuel Marinel·lo i Samuntà
- ‘La mer’, Charles Trenet
- ‘Amor particular’, Lluís Llach
- ‘Flyning home’, Lionel Hampton
- ‘Mood indigo’, La Locomotora Negra
