La seva vida pública és ben coneguda per les llums i ombres, però, en la vessant més personal, poca gent coneix que Marta Ferrusola es feia els vestits amb roba d’home a la botiga del seu pare, que li agradava molt ballar i l’ofici de vendre.
Records d’infantesa i joventut amb envelats, sarsueles i focs de camp lligats a la muntanya. Un poble Queralbs i un desig arrelat a una cançó.
En el meu testament vital, en les meves últimes voluntats, el dia que em mori, vull que m’hi toquin ‘La muntanya venerada‘
Apassionada de la muntanya
Amant de la muntanya i l’esquí, Ferrusola recorda, a través de la música de Charles Trenet, els seus viatges a París i Brusel·les, i les seves primeres vivències amb Jordi Pujol, llegint plegats ‘Las uvas de la ira’. També va fer de professora de gimnàs a la Casa de la Misericordia i reconeix que, quan escolta Jazz, no pot parar de moure’s.
Reconeix que ha tingut autoritat en el nucli familiar, en què era coneguda com ‘la sargenta’, mentre Jordi pujol era el ‘Cristo gros’.
Cançons de la banda sonora de Marta ferrusola
- ‘El vestir d’en Pasqual’, Mary Santperef
- ‘Doña Francisquita’, Amadeu Vives
- ‘Yo vendo unos ojos negros’, Nat King Cole
- ‘La muntanya venerada’, Manuel Marinel·lo i Samuntà
- ‘La mer’, Charles Trenet
- ‘Amor particular’, Lluís Llach
- ‘Flyning home’, Lionel Hampton
- ‘Mood indigo’, La locomotora negra
