Bill Viola és considerat un dels pioners del videoart, però el que vol l’Anna Pou és anar enrere per conèixer els orígens d’aquesta disciplina i per veure de quina manera la tecnologia i l’art s’han relacionat des de sempre. És per això que ens proposa conèixer cinc noms clau del segle XX que han estat precursors del videoart.

1

Bill Viola

‘Incrementation’ (1996)

El títol de la mostra, “Miralls de l’invisible”, està molt ben trobat, ja que les obres de Bill Viola volen ser miralls de l’ànima. La primera obra que veiem a l’exposició fa recordar a l’instant el Buda TV de Paik. En aquest cas no és un Buda, sinó el propi Viola que es posa davant la càmera i es filma com si medités: silenciós, amb la mirada fixa en un punt, en aquest cas la càmera. És com una icona contemporània.

INCREMENTATION BILL VIOLA

2

Nam June Paik

Budha TV (1974)

Les primeres gravadores transportables i a preus accessibles les llancen Sony i Philips, com la famosa càmera Sony Portapack, que apareix el 1965. Andy Warhol en farà molt ús, però també altres artistes no tan coneguts pel gran públic com Nam June Paik, un dels fundadors de l’art multimèdia. Paik sempre reflexiona sobre la complexitat del món de les telecomunicacions a través de les seves obres. És com si ens volgués fer pensar en la nostra posició davant un món on la realitat virtual s’enfronta amb l’espiritual.

Budha TV (Nam June Paik)

3

Wolf Vostell

‘L’habitació negra’ (1958)

Estem ja entrant a l’era de l’art multimèdia, del “new media” com li diuen als Estats Units, de l’art que incorpora les noves tecnologies. És a dir, molt a prop dels inicis del videoart. El primer artista que utilitza una televisió en una obra d’art és Wolf Vostell, un alemany jueu que va viure els horrors de l’Holocaust. Aquesta instal·lació estava composta per televisions i objectes que recordaven els desastres de la guerra que havia patit el seu país, com aquest filferro que remet als camps de concentració.

L'habitació negra (Wolf Vostell)

4

Oscar Fishinger

‘Poema òptic’ (1938)

Estem als primers temps de les pel·lícules sonores i ja hi havia alguna cosa similar al videoclip. Molt poca cosa, però molt interessant, gràcies a l’alemany Oscar Fishinger, que creia que la música ens suggereix imatges mentals. Aquest era el resultat d’un experiment científic per tal de convertir la música de Lizt en formes i colors.

5

Man Ray

‘Emak Bakia’ (1926)

A finals dels anys 20 molts artistes comencen a utilitzar la càmera per fer art. Man Ray, per exemple, va fer el que ell va anomenar cinepoema. Era l’escena final d”Emak Bakia’, un nom basc, doncs Man Ray va filmar aquesta pel·lícula al País Basc, amb la famosa artista Kiki de Montparnasse.