L’escriptor Javier Cercas va rebre ahir el 68è Premi Planeta per la novel·la ‘Terra Alta’ en una cerimònia que va tenir lloc al MNAC i que també va premiar, com a finalista, Manuel Vilas.
L’Editorial Planeta fa 70 anys i en celebra 68 de la creació del Premi Planeta (creat el 1952) amb algunes dades bastant espectaculars: cada any treuen uns 4.000 títols nous i només del premi han venut més de 43 milions d’exemplars a la història. Repassem alguns dels llibres més particulars que han estat premiats en tot aquest temps.
1
‘No digas que fue un sueño’
Terenci Moix, 1986
El títol més venut de la història del premi, amb més d’un milió i mig d’exemplars malgrat que el mateix Terenci Moix va admetre que no era la seva millor obra, un dels tòpics sobre els planeta: a vegades l’han guanyat grans escriptors amb títols menors. I també un cas curiós perquè a la roda de premsa del premi a Terenci Moix se li va escapar dir que estava corregint galerades, de manera que es va interpretar com a premi preconcedit.
2
‘La cruz de San Andrés’
Camilo José Cela, 1994
Història d’una acusació, la del plagi de la novel·la ‘Carmen, Camela, Carmiña’, de Carmen Formoso, i de com tot un premi Nobel va haver de passar pel jutjat per declarar per presumpte plagi. Una de les novel·les menys venudes de la història del premi (no va arribar als 400.000).
3
‘Crónica sentimental en rojo’
Francisco González Ledesma, 1984
El Planeta del 1984 va premiar un dels grans novel·listes de Barcelona, Paco González Ledesma, i el seu inspector Méndez amb una història policíaca ambientada a la Barcelona d’El Molino. I un títol efectivament adaptat que Rovira Veleta va portar al cinema amb un cameo molt especial, el del propi escriptor, Francisco González Ledesma.
4
‘La muchacha de las bragas de oro’
Juan Marsé, 1978
Marsé havia treballat a Planeta durant una època i amb Balcells i Lara havien parlat de presentar-se al premi. El va aconseguir el 78 amb un títol de naturalesa paròdica que Vicente Aranda va portar poc després a la pantalla, una de tantes versions de Marsé que no van agradar mai al propi escriptor.
5
‘Los mares del sur’
Manuel Vázquez Montalbán, 1979
Anys de premis per a escriptors d’esquerres, Manuel Vázquez Montalbán també en l’òrbita Balcells i amb una edició commemorativa que recordava 30 anys més tard l’època, el llibre i el personatge de Carvalho en aquesta història d’aires polinesis que investigava l’assassinat de Stuart Pedrell.
6
‘El baile de la victoria’
Antonio Skármeta, 2003
Un triangle d’amor i de picaresca lladrívola en el Xile post-Pinochet, una aposta segura per a un escriptor com Skármeta (arxiconegut amb el carter de Neruda). I efectivament, un llibre que Fernando Trueba va portar de manera reeixida al cinema amb un gran càsting.
7
‘La cárcel’
Jesús Zárate, 1972
Únic cas en la història del premi en què l’autor havia traspassat abans de la cerimònia (les bases no permeten premiar un escriptor postmortem), un amic de Zárate havia presentat el llibre al premi tot i que ell ja havia mort quatre anys abans a Bogotà.
