El barceloní Franc Aleu és un d’aquells artistes multidisciplinaris capaços de fer de les imatges una font poderosa d’emocions. Format primer com a fotògraf, ben aviat va derivar cap a les arts audiovisuals i escèniques, que el van portar a col·laborar amb La Fura dels Baus, Merce Cunningham Company o, fins i tot, amb els germans Roca. Amb ells, i molts d’altres, Aleu ha treballat en temples de la cultura com el Liceu, La Scala de Milà o el Teatre Colón de Buenos Aires, però també ha fet mapatges a l’Ajuntament de Barcelona o al Parlament de Catalunya. Ara, picat pel cuquet de la direcció, presenta al Liceu una versió de ‘Turandot’, amb què celebra els 20 anys de la reobertura del teatre i, per això, avui l’hem convidat a l”Àrtic’, on li prometem que l’entrevista no acabarà com una tragèdia de Puccini.
El debut de Franc Aleu
Tot i la seva llarga carrera als escenaris, amb ‘Turandot’ Franc Aleu debuta com a director escènic. Per fer-ho, ha agafat la composició clàssica de Puccini i l’ha traslladat a un entorn tecnològic, en què les ulleres 3D, les projeccions, els drons i el wifi són ben presents. No és el primer cop que Aleu fa un ‘Turandot’ futurista, ja es va encarregar de les projeccions de l’adaptació que Carlus Padrissa va fer el 2011, però en la seva versió, l’escenari juga un paper important i ens mostra una simfonia d’imatges i llums que funciona en una relació estreta amb la música i les interpretacions dels actors.
Un ‘Turandot’ per a un aniversari
Franc Aleu ha sigut l’encarregat de commemorar els 20 anys de la reobertura del Liceu, després de l’incendi que el va reduir a cendres. En aquella ocasió, va ser Núria Espert qui va dirigir un ‘Turandot’ amb què el teatre va començar una nova temporada i nova època. La proposta de l’actriu veterana va modificar l’original i va plantejar un final en què Turandot es suïcidava per no haver de casar-se amb un home a qui no estimava. En l’adaptació d’Aleu, el text també ha patit alguns canvis que afecten el personatge de l’esclava Liù. Una llicència que actualitza una història que torna al Liceu i ho fa amb voluntat de ser un dels espectacles de la temporada.
