A partir de la publicació de ‘Hamnet’, de Maggie O’ Farrell, de l’Altra Editorial, el David Guzman ens porta fins a Dinamarca per parlar de diverses reescriptures de ‘Hamlet’, un dels cims del teatre de tots els temps.
1. ‘Hamnet’
Maggie O’ Farrell, 2020
Traducció: Marc Rubió
L’Altra editorial
Hamnet va ser un dels fills del matrimoni Shakespeare-Anne Hathaway, que va morir als 11 anys per causes que no han estat mai aclarides i que va donar peu al famós personatge de Shakespeare. Una de les idees que proposa Maggie O’ Farrell en aquesta una novel·la entre la reconstrucció històrica i la ficció familiar, és donar veu al petit Hamnet, sovint negligit per la història. Però la gran protagonista és l’Agnes (la mare) i també el dia a dia a Stratford-upon-Avon, amb una llengua riquíssima. De fet, el pare no surt mai citat amb el nom. La novel·la toca assumptes shakespearians i el dolor per la mort és un d’ells.
2. ‘Hamlet’
Traducció de Joan Sellent, 1999
Ed. Quaderns Crema
Lluís Homar és el responsable indirecte d’una de les traduccions recents més utilitzades en català. El ‘Hamlet’ que Sellent va fer per encàrrec per al Grec del 1999 amb Homar supervisant tot el procés i amb una de les grans virtuts de tots els shakespeares de Sellent: la seva condició de textos per ser dits i representats, amb un català fluidíssim i de veritat.
3. ‘Closca de nou’
Ian McEwan, 2016
Traducció: Jordi Martin Lloret
Ed. Anagrama
Una història d’algú que parla, sent, estima i pateix: un narrador intrauterí en una pirueta del gran McEwan. El fetus protagonista viu i sent a través de la mare (i aprèn fins i tot a gaudir d’un bon vi) però també coneix la traïció en clau shakespeariana. La reescriptura de ‘Hamlet’, de fet, neix al mateix títol ‘Closca de nou’ (estar atrapat en una closca de nou i ser el rei d’un espai infinit). Hi ha un complot entre la mare i l’amant (Claude!, germà del pare) per assassinar-lo i heretar una mansió. El fetus com a testimoni que sent, dubta i filosofa. Una gesta difícil però reeixida que sembla una comèdia negra.
4. ‘Algo huele a podrido’
Jasper Fforde, 2009
Ed. Ediciones B
Aquí tenim el quart lliurament de la sèrie de fantasia llibresca de Jasper Fforde, novament amb Thursday Next (una detectiu literària) en un món en què la literatura és pertot, amb brigades especials que persegueixen plagis i detectius que investiguen l’autoria de les obres de Shakespeare. En aquesta aventura, Hamlet abandona el món de la ficció i ve amb ella per saber l’opinió que tenen de Hamlet al món real (en la seva absència l’obra muta i es fusiona: ‘Les alegres casades d’Elsinore’).
5. ‘El món, un escenari’
Jordi Balló i Xavier Pérez, 2015
Ed. Anagrama
El llibre analitza com la “manera shakespeariana” s’ha imposat no només en literatura, sinó en la majoria de ficcions audiovisuals (cinema i sèries): impregna el tractament dels personatges i la posada en escena, ja sigui en forma de drama, de comèdia, de tragèdia o en els diàlegs. Té sentit allò que Bloom definia com “la invenció d’allò humà” (novament amb Hamlet al cim). Un llibre fantàstic, entre la divulgació i l’academicisme.
6. ‘Hamlet. The Manga Edition’
Adam Sexton i Tintin Pantoja
Ed. Webster’s
Però també tenim versions més estripades del clàssic. Com aquesta que forma part d’una col·lecció que versiona els clàssics amb tots els codis del manga i el mateix text (però essencialitzat) i protagonista d’estètica jove que podria sortir en una pel·lícula de Makoto Shinkai.
7. ‘Mira Hamlet’
Barbrö Lindgren i Anna Höglund, 2019
Ed. Webster’s
Acabem amb una versió sueca il·lustrada que podria ser teatre de titelles. Una visió d’aparença infantil però amb un punt interessant d’humor negre.
