La Fàbrica Lehmann és un dels indrets més especials de l’Eixample, però segueix sent un gran desconegut per la majoria de barcelonins. L’espai, situat al carrer del Consell de Cent, és una fàbrica antiga del 1936 la construcció de la qual roman pràcticament intacta. Des de fa uns anys, els locals que en formen part són tallers de treball artístic: joieries artesanals, espais de pintura, una editorial de llibres… Si bé, en el dia a dia, el pati central de la fàbrica és obert al públic, els espais de treball no són visitables.
Amb la voluntat de donar a conèixer la quotidianitat d’aquest espai, la Fàbrica Lehmann ha celebrat, aquest dissabte, la seva habitual jornada de portes obertes, que té lloc cada mes de maig des de fa uns anys. Al llarg de tot el dia, les persones que s’hi han apropat han pogut gaudir de tallers i música en directe, però també visitar els diferents tallers i espais de treball de la fàbrica. Una oportunitat que només es dona dos cops l’any: en aquesta jornada i durant la celebració del 48 h Open House Barcelona.
La jornada resulta una cita atractiva pel públic que desconeix la localització, però també una oportunitat per als artistes i artesans que hi treballen. Silvia Sanjosé, membre de l’editorial Comanegra, assegura que “als que treballem aquí ens interessa molt que ens coneguin perquè constantment estem oferint activitats i tallers per al públic”. Afegeix que “la jornada de portes obertes té una gran acceptació sempre i, amb els anys, hem aconseguit que els veïns de l’Eixample siguin conscients que som aquí“.
D’altra banda, els visitants han pogut no només familiaritzar-se amb els espais de la fàbrica, sinó també amb els productes que s’hi treballen i produeixen. Al llarg de la jornada, el públic ha pogut adquirir joies, llibres o obres d’art. Imma Vallmitjana, una de les pintores que disposa d’un taller artístic a la fàbrica, lamenta que “és difícil vendre quadres fins i tot en una jornada de portes obertes com aquesta”, però assegura que “és molt agradable poder mostrar l’espai on treballes i parlar de la teva feina amb gent interessada en l’art. Això no podem fer-ho sempre”.
