Sens dubte es tracta d’un títol que ja ens dona moltes pistes de per on va la cosa, perquè, en el fons, tota l’obra no deixa de ser un joc d’equilibri entre realitat i ficció. Pau Miró, un dels grans dramaturgs de casa nostra, autor, per exemple, de ‘Victòria’, ‘Els jugadors’ o ‘Un tret al cap’, ha escrit i dirigit una peça que agermana l’ascens de la ultradreta amb els perills de l’autoficció, i proposa així ‘Una història real’. Diu que volia parlar de personatges tan abjectes com Steve Bannon, l’arquitecte del neofeixisme arreu del món. Ara bé, a mesura que s’hi posava, va anar guanyant més pes l’altra cara de la moneda, i es va anar centrant més aviat en les esquerdes que s’han anat obrint en el discurs progressista, en les contradiccions i la hipocresia en què sovint cauen els discursos d’esquerres.
A l’escenari, què hi trobem?
Som a l’àmbit domèstic, on trobem un pare i un fill que interpreten Julio Manrique i Nil Cardoner. El pare és un escriptor d’èxit, que ha triomfat amb les seves novel·les i que, malgrat els seus orígens humils, ara viu en una posició acomodada. En tot cas, és un progre de manual. Tant, que envia el seu fill a unes colònies amb altres adolescents de barris humils perquè no perdi el contacte amb la realitat. I és durant aquestes colònies que el fill intenta matar un dels seus companys, d’origen immigrant. No explico més per no fer “spoiler”, però aquí és on sorgeix el conflicte. Pau Miró es pregunta com pot ser que un fill, educat en valors progressistes, acabi adoptant actituds xenòfobes i neoliberals.
L’aspecte més interessant d’aquesta obra és el joc d’equilibris entre realitat i ficció: com va jugant amb l’espectador i va diluint la frontera entre el que és real, el que és ficció i el que podríem dir que és ficció dins la ficció. Miró ho aconsegueix amb el personatge del pare, un escriptor d’autoficció que bàsicament escriu sobre la seva vida, agafa el que li passa a la vida real, ho distorsiona, ho barreja amb elements de ficció i, “voilà”, ja tenim novel·la. Què passa? Que a les llibreries triomfa, però a casa no tant.
Informació de servei
Autoria i direcció:
Pau Miró
Intèrprets: Julio Manrique, Laura Conejero, Mireia Aixalà i Nil Cardoner
Horaris: Dimecres i dijous, a les 20.30 h; divendres, a les 21 h; dissabte, a les 18h i a les 20.30 h; diumenge, a les 18.30 h
Durada: 90 minuts
Espectacle en català
Consulteu la resta d’obres de la cartellera teatral AQUÍ!
