La Sole Giménez és una murciana que va néixer a París, es va formar a València i s’ha fet famosa arreu de l’estat i a l’altra banda de l’Atlàntic. Els seus pares van impulsar la seva vocació per la música de ben petita i el 1983 va fundar el grup Presuntos Implicados, amb el qual va vendre milions de discos entre els 80 i els 90. Amb el canvi de segle, la Sole va començar una carrera en solitari que la va portar a conèixer, de nou, ‘La felicidad’, que sovint consisteix a cantar-li a les ‘Pequeñas cosas’ o a mirar el blau d”El cielo de París’. Ara, després de dedicar un treball a ‘Los hombres sensibles’, que en queda algun, se centra en les ‘Mujeres de música’. I, per això, en la setmana del 8 de març, l’hem convidada a l”Àrtic’, on sabem que al nostre sofà, com a la música i a la vida en general, hem de reivindicar el paper de les dones.
Dones de música
Amb el seu nou treball, Sole Giménez ret homenatge a les dones que han fet, i fan, història a la indústria de la música. Solistes i cantants, és clar, però també compositores i lletristes que han escrit himnes de la música en castellà: noms com els de Rosana, amb ‘El talismán’; Chabuca Granda, amb ‘La flor de la canela’; Rozalén, amb ‘Vivir’, o Mari Trini, amb ‘Amores’, són alguns dels que integren aquest àlbum que reivindica tant músiques de l’estat com d’Amèrica.
Homes sensibles
Aquest treball sembla marcar una relació directa amb l’àlbum anterior de Sole Giménez, ‘Los hombres sensibles’. En aquell, la música murciana interpretava cançons d’alguns grans noms de l’escena musical masculina, homes, això sí, amb una provada sensibilitat: Pedro Guerra, Carlos Goñi, Mikel Erentxun o Antonio Carmona. Així, Sole Giménez sembla recordar que la revolució serà feminista, però amb la complicitat dels homes que entenguin que cal canviar les coses.
