Les crisis de parella són un tema recurrent a la ficció perquè tots ens hi aboquem en algun moment de les nostres vides. En televisió, és gairebé un gènere que ha anat evolucionant fins a convertir-se en tot un símptoma del seu temps.
‘State of the Union’
Stephen Frears. HBO, 2019
Una sèrie creada per un escriptor que ha demostrat saber retratar com ningú les crisis sentimentals. Nick Hornby és tot un especialista en la matèria i de les seves obres, sempre amb vocació de parlar de les crisis relacionades amb la maduresa, n’han sortit grans pel·lícules com ‘Un nen gran’ o ‘Alta fidelitat’. Precisament a ‘State of the Union’ fa equip amb el director d’aquesta última, Stephen Frears, per mostrar-nos les converses d’una parella en crisi durant els minuts previs a entrar a veure la terapeuta. Són 10 episodis de només 10 minuts, però en fa prou per fer un retrat de parella absolutament meravellós pel que té d’irònic i sincer. Els seus diàlegs són simplement extraordinaris perquè saben il·lustrar els personatges, però també estan plens d’apunts corrosius sobre la situació política a la Gran Bretanya i, a més, té la sort de comptar amb dos protagonistes en estat de gràcia, Rosamund Pike i Chris O’Dowd.
‘Dead to Me’
Liz Feldman. Netflix, 2019
‘Dead to Me’ tracta un dels grans temes de la radiografia sentimental moderna: descobrir que aquelles persones que han estat al teu costat durant molt temps no eren qui semblaven ser. En tenim d’altres de recents, com ‘The widow’ o ‘Sorry for your loss’. En aquesta sèrie de Netflix, Christina Applegate interpreta una dona que perd el seu marit en un atropellament amb fuga i a mesura que va investigant sobre l’incident, s’adona que el seu home amagava molt secrets. La sèrie tracta, a més, altres fronts de les crisis de parella perquè la protagonista es fa amiga d’una altra dona, Linda Cardellini, que surt d’una relació molt complexa. No és cap meravella, però enganxa gràcies a les actrius i perquè aconsegueix que ens veiem reflectits a moltes situacions que planteja.
‘Mr. Wilson’
Richard Laxton. BBC, 2018 – actual
‘Mr. Wilson’, una sèrie basada en la història real de l’àvia de la seva protagonista, Ruth Wilson, coneguda per sèries com ‘Luther’ o ‘The Affair’; l’actriu interpreta la seva pròpia àvia, que va conèixer el seu marit mentre treballava pels serveis secrets britànics durant la Segona Guerra Mundial i s’hi va casar malgrat la diferència d’edat. Quan l’home va morir de sobte, just després de l’enterrament, va descobrir que tenia una altra esposa i una altra vida molt diferent. La sèrie és tant un retrat del paper de la dona a la societat britànica dels anys 40 com una emotiva indagació a allò que mai no arribem a saber de les persones que estimem. Saber que la història és real i que Wilson hi té tanta implicació personal fa que aquesta minisèrie guanyi un plus d’intensitat.
‘Fleabag’
Phoebe Waller-Bridge, Harry Bradbeer i Tim Kirkby. Netflix, 2016 – actual
El paper de la dona en relació amb la vida en parella ha canviat molt i ara, justament, la cosa va de trencar dependències i la sèrie que segurament està enfocant millor aquest canvi de paradigma és ‘Fleabag’. És una de les apostes més personals i arriscades de la televisió actual, ‘Fleabag’, que teniu a Amazon Prime, és la història d’una noia que es resisteix a viure segons els imperatius socials i generacionals i passa per ser un veritable desastre. Parla quan no toca i pren la pitjor decisió possible en el pitjor dels moments. A la sèrie, la protagonista mira a càmera i interpel·la constantment als espectadors, fins al punt que d’alguna manera et convida a raonar què faries tu en el seu lloc. És una sèrie esplèndida perquè aquí les crisis sentimentals es tracten sense pèls a la llengua i té una harmonia prodigiosa entre profunditat i irreverència. Ha permès posar cara al talent de Phoebe Waller-Bridge, creadora de ‘Killing Eve’.
‘Catastrophe’
Rob Delaney, Sharon Horgan i Ben Taylor. Amazon Prime Video, 2015 – actual
Tenim sèries centrades en la guerra de sexes, però fins i tot aquest motllo s’ha adaptat a les noves realitats. Un exemple prou significatiu és ‘Catastrophe’. Aquesta sèrie vindria a parlar de com ha canviat el model de família tradicional, amb sentit de l’humor i amb una capacitat d’anàlisi que no defuig la part amargant de les relacions. Els protagonistes són un nord-americà i una irlandesa que es coneixen durant un viatge de negocis, tenen una relació fugaç i ella es queda embarassada. Malgrat que no es coneixen, decideixen començar la casa per la teulada i tenir la criatura, amb totes les contraindicacions que comporta. Cada temporada, i ja en van quatre, se centra en els seus intents per fer-ho funcionar, mentre anem veient com es manifesten les diferències. Està molt bé per l’enginy dels seus diàlegs i per la gran feina de la seva parella protagonista, que també són els creadors de la sèrie.
‘Wanderlust’
Luke Snellin, Lucy Tcherniak i Nick Payne. Netflix, 2018
Un altre dels grans temes és la necessitat de parlar sense embuts d’aquelles coses de la intimitat que no rutllen. Una de les sèries que ho fa realment bé és ‘Wanderlust’, que tracta d’un matrimoni que, després que l’home pateixi un accident, té nombrosos problemes amb el sexe i tots dos acaben decidint que buscaran a fora el que no tenen a casa. Intenten normalitzar-ho al màxim explicant-ho fins i tot als fills i, per descomptat, s’acaben trobant que la pràctica no és mai tan senzilla com la teoria. Aquesta sèrie de Netflix funciona a un bon nivell gràcies que explora aspectes de la vida íntima que a la ficció acostumen a quedar sobreentesos, i si a més tenen al capdavant una actriu com Toni Collette és molt difícil que res surti malament. De moment té una única temporada de només sis episodis, o sigui que és de les que no et roba gaire temps i paga molt la pena.
‘Big Little Lies’
David E. Kelley i Jean-Marc Vallée. HBO, 2017 – actual
Moltes d’aquestes sèries adopten un punt de vista femení com, per exemple, ‘Big Little Lies’ que ja s’havia guanyat l’atenció de mig món amb la primera temporada i ara incorpora Meryl Streep. L’única incògnita és saber si aconseguiran sostenir la tensió narrativa en una temporada que no estava prevista inicialment. Però només pels personatges que vindrien a representar les diferents maneres d’afrontar el matrimoni, la maternitat i el paper de la dona a la vida en comunitat, segur que sap atrapar-nos des del primer moment. Aquesta segona entrega reprèn la història exactament on l’havia deixada el final de la primera.
