L’actor madrileny Roberto Álamo volia ser cantant, però la interpretació i l’Escola de Cristina Rota el van convèncer que la seva professió era una altra. Nascut en el si d’una família humil, Álamo va debutar com a actor a mitjans dels anys 90 i ben aviat es va convertir en un secundari habitual al cinema, la televisió i el teatre. Ara, després de 20 anys de carrera i dos Goyas, estrena, com a protagonista, ‘Alegría tristeza’.
‘Alegría tristeza’
Roberto Álamo es posa a la pell del Marcos, un pare de família que treballa com a bomber fins que pateix un trauma que li provoca alexitímia, un trastorn que impedeix ser empàtic amb el teu entorn o mostrar els teus sentiments. Amb aquesta condició, el Marcos haurà de relacionar-se amb la seva filla Lola i posar-se sota tractament amb dos psicòlegs amb mètodes contraposats. Amb aquest film, Ibon Cormezana torna a la direcció amb un drama familiar que té a Álamo com a màxim protagonista.
Els problemes per relacionar-se amb l’entorn fan que el seu personatge mostri una incapacitat física i una desconnexió entre cos i emocions que remeten a alguns dels millors personatges de l’actor. Amb ‘Urtain’, per exemple, en què interpretava un famós boxejador basc, o amb ‘De ratones y hombres’, en què es posava a la pell del Lennie, es manifestava una fisicitat en la seva manera d’abordar els papers que va portar Cristina Rota a dir d’ell que era un actor molt fort per fora, però amb un cor molt tou.
Roberto Álamo passa per un bon moment professional, amb personatges al cinema i a la televisió, però sap que en aquest ofici és mala idea confiar-se. On hi ha alegria, també hi pot haver tristor.
