Mostrar en els mitjans de comunicació el color vermell de la menstruació era un tema tabú, també ho era pronunciar el mot “regla” o “menstruació” en veu alta. Tanmateix, des de l’art i la cultura s’ha contribuït, així com des d’altres espais, a posar fi a aquesta censura i a normalitzar la menstruació com un procés fisiològic i natural.
‘¿Qué sabemos sobre la menstruación?’
Psico Woman, 2018
La youtuber feminista Psico Woman va sortir al carrer a preguntar a dones i a homes què en sabien de la regla i va deixar en evidència el gran desconeixement que tenim. La regla forma part de la nostra sexualitat com a dones, i tot allò que té a veure amb el sexe femení és en bona mesura tabú. Les dones tenim un gran desconeixement sobre tot allò que té a veure amb els nostres òrgans sexuals, salut reproductiva, menstruació o embaràs. I això és, evidentment, conseqüència de la societat patriarcal en la qual vivim i que al llarg de la història i encara avui ha associat tot allò que té a veure amb la sexualitat de la dona, com per exemple la regla, amb una cosa bruta, d’impures, de la qual ens hem d’amagar i ens hem d’avergonyir.
‘Verano azul’
Antonio Mercero, 1981
En aquell moment parlar de la regla per la televisió, podríem dir que era una cosa transgressora. I té molt de mèrit. Però podem veure l’aurèola de romanticisme que envolta aquest fet, quan a la Bea, una de les protagonistes de la sèrie, li ve la regla per primera vegada. A més, difícilment en aquella època, a la menstruació se li deia com a tal. Quants eufemismes s’han utilitzat i encara es fan servir avui per no dir el seu nom? I de quin color se simula que és la regla quan apareix en els anuncis de televisió? Sempre en els anuncis de compreses s’aboca un líquid de color blau, neutre, asèptic, com si mostrar el color vermell de la regla fos una cosa bruta.
‘Blood normal’
Libresse Sverige, 2017
Aquest va ser un dels primers anuncis de compreses, d’una marca sueca que, quan simulava el que era la regla, la mostrava de color vermell, del color que és. I això és un pas endavant per normalitzar-la. Però d’altra banda, l’anunci també trenca amb una sèrie de prejudicis sobre la menstruació, com veiem en les imatges. Com, per exemple, que si tens la regla no et pots banyar, no pots mantenir relacions sexuals, no pots practicar esports, no pots parlar de la regla en veu alta. I tot això és fals. Com diu aquest mateix anunci: “Tenir la regla és normal i parlar-ne, també”.
‘Akelarre’
The Feliuettes, 2019
Un espectacle en format de cabaret que es va poder veure el mes de març i abril passat a El Maldà, on la companyia The Feliuettes, amb molta ironia i humor, parlava de la regla, la maternitat, les desigualtats entre homes i dones, el sexe o l’amor romàntic…
‘Yo menstrúo’
Erika Irusta, 2018
Un llibre escrit per la pedagoga menstrual, com ella mateixa s’autoanomena, Erika Irusta. I és un llibre molt recomanable, escrit en format de manifest, en què assenyala que la regla és cultura perquè està definida des d’un punt de vista social i cultural, i a més està definida per una societat i una cultura masclista que la menysprea i l’estigmatitza. I, a partir d’aquí, ella planteja que la menstruació ha de ser reivindicada des d’un punt de vista polític, i les dones, com a tal, ens n’hem de reapropiar.
‘If men had periods’
Manpons, WaterAid, 2015
Què passaria si els homes tinguessin la regla? Aquest anunci de l’ONG internacional Water Aid denuncia com a dia d’avui més de mil milions de dones al món no tenen accés a una sala de bany, a vàter quan tenen la regla, en particular en els països del sud, la qual cosa repercuteix negativament en seva la salut. I Water Aid, de fet, es feia aquesta pregunta partint d’un text que l’any 1978 va escriure la periodista nord-americana i feminista Gloria Steinem, en què ella deia: “Què passaria si els homes tinguessin la regla?”. I escrivia que si els homes tinguessin la regla, la menstruació seria motiu de satisfacció, es parlaria obertament de quants dies et dura o et deixa de durar, quina quantitat de regla tens i s’investigarien les causes del dolor de la regla, que no és normal tenir regles doloroses, i s’investigaria per trobar-hi solucions.
‘Oda a la menstruació’
Leopolda Olda, 2016
Youtubers i influenciadors de tot tipus són les que més han començat a parlar sense prejudicis de la regla. I un exemple és aquesta cançó que la coneguda youtubera catalana Leopolda Olda va dedicar a la menstruació. Hi ha moltes influenciadores que s’han fet fotografies amb pantalons i vestits tacats de sang menstrual i les han pujat a les xarxes… i aquesta és una bona manera de dir “mira, la regla és una cosa normal, és un procés fisiològic, totes la tenim i no ens n’hem d’amagar”. I són aquestes noves generacions que estan començant a trencar, aquí a casa nostra, amb tots aquests tabús, que ens fan molt de mal.
‘Period’
Rayka Zehtabchi, 2018
Aquesta pel·lícula, ‘Period’, va guanyar aquest any l’Oscar al millor curt documental, cosa que ja diu molt que un curtmetratge sobre la regla guanyi un Oscar, les coses a poc a poc, sembla, estan canviant. En concret, el film narra la història d’unes joves que treballen en una petita fàbrica de confecció de compreses a l’Índia rural i retrata tot l’estigma que envolta, en aquest indret, el fet de tenir la regla.
‘Dia Internacional de la Higiene Menstrual’
Moderna de Pueblo, 2018
La il·lustradora Moderna de Pueblo dibuixa els prejudicis que encara existeixen sobre la regla a molts països del món i ho fa amb una sèrie de vinyetes que va publicar fa molt poc a les seves xarxes socials, amb motiu del Dia Internacional de la Higiene Menstrual, el 28 de maig passat, i en què explicava com en determinats països el fet de tenir la regla aïlla les dones, les discrimina encara més. Tot i que una de les principals crítiques que va rebre va ser que les il·lustracions se centren molt en criticar tots aquests prejudicis existents en els països del sud, quan aquí aquest estigma també existeix.
‘The period song’
Girliyapa Unoriginals, 2016
Aquest és un tema musical en què, amb molt d’humor, es reivindica la regla, i és un tema d’un canal de televisió indi dedicat a tractar qüestions relacionades amb les dones. I vídeos com aquests, evidentment, permeten posar fi a molts dels prejudicis i silencis que envolten la menstruació.
‘Sin reglas’
Anna Freixas, 2018
Amb la menopausa el silenci i el tabú continua, i potser fins i tot més. I amb això precisament busca trencar aquest interessant llibre ‘Sin reglas. Erótica y libertad femenina en la madurez’, de la professora universitària i psicòloga Anna Freixas, publicat per Capitan Swing. No només parla de la menopausa, sinó sobre què passa amb la sexualitat de les dones un cop aquestes deixen de tenir la regla, en la maduresa. Un llibre molt recomanable.
