Arriba als cinemes ‘Noticias del gran mundo’, el nou treball del cineasta Paul Greengrass amb Tom Hanks. I nosaltres ho aprofitem per repassar vuit pel·lícules amb el desert com a escenari.
‘El viento’
Victor Sjöström, 1928
‘El viento’ tracta sobre una noia que es trasllada des de l’est dels Estats Units al desert de l’oest, on viurà un melodrama de matrimonis no volguts, familiars que la rebutgen… Rodada al desert de Mojave, en unes condicions duríssimes, els personatges de la cinta viuen en un entorn tan inhòspit que gairebé embogeixen. I un dels grans encerts de Victor Sjostrom és que, tot i que la pel·lícula és muda, pots sentir el vent repicant contra les finestres i la sorra ficant-se als ulls dels personatges. Un film claustrofòbic i un dels grans clàssics dels primers anys del cinema.
‘Centaures del desert’
John Ford, 1956
‘Centaures del desert’ sovint es considera com la millor pel·lícula de John Ford i, per extensió, el millor western de la història. Però aquesta és una cinta que va de molt més que de blancs disparant indis. És la història de la recerca d’una llar, de l’obsessió per una venjança, de racisme, fins i tot, té el desert com a gran escenari, no només físic sinó també mental. Aquestes vistes del Monument Valley serveixen a John Ford per parlar-nos de l’aridesa i de la desolació del personatge de John Wayne, abocat a una cerca obsessiva de la seva neboda segrestada pels indis.
‘Lawrence d’Aràbia’
David Lean, 1962
‘Lawrence d’Aràbia’ és una pel·lícula important, que ha quedat en l’imaginari popular. Rodada a Almeria, així com a Sevilla, el Marroc i Jordània, va ser un èxit que ens va acostar a la figura històrica, més o menys esbiaixada, de Thomas Edward Lawrence, però també per veure una de les versions més estilitzades del desert. Aquí, a més de ser un paratge inhòspit, també és la casa de les tribus àrabs i el lloc del que s’enamora el protagonista. Un amor que no sentia l’actor Peter O’Toole, que odiava el desert amb totes les seves forces.
‘El bo, el lleig i el dolent’
Sergio Leone, 1966
Rodada a Andalusia, al desert de Tabernas, en concret, però també a Madrid o a Burgos. A Burgos, per cert, es va fer la seqüència del cementiri que recordava fa un parell d’anys el documental ‘Desenterrando Sad Hill’, perquè la majoria d’aquells decorats continuen allà!
La cinta de Sergio Leone, que no li cal presentació, és una de les moltes coproduccions entre els Estats Units, Itàlia i Espanya que van forjar el gènere de l’spaghetti-western. Títols rodats sovint amb quatre duros que aprofitaven els deserts del centre i del sud de la península com a escenaris i que van portar una certa prosperitat a la zona i la construcció de decorats brutals. Al desert de Tabernas, per exemple, s’hi van construir fins a vuit poblats de l’oest!
‘Faraó’
Jerzy Kawalerowicz, 1966
‘Faraó’ és potser la millor cinta sobre l’antic Egipte que s’ha fet mai, i la van rodar uns polonesos durant l’ocupació soviètica! ‘Faraó’ explica la història fictícia d’un faraó enfrontat als sacerdots del seu país, i es converteix en una crítica a les religions organitzades i a la manipulació de la població per part del poder. I, és clar, està rodada al desert. Tot i que hi ha alguna escena a Egipte, al peu de les piràmides, la major part del film es va fer al desert de Kyzilkum, que llavors era Unió Soviètica, i ara és al Kazakhstan, el Turkmenistan i l’Uzbekistan.
‘Urga’
Nikita Mikhalkov, 1991
No ens hem pogut estar d’incloure aquesta pel·lícula de Nikita Mikhalkov, potser una de les millors que té, perquè tot i que aquí no hi ha sorra sinó herba baixa, el paisatge de l’estepa fa les mateixes funcions de desert per a la història: és l’escenari salvatge, inhòspit i ancestral en què un pastor que viu en una iurta i un treballador rus es fan amics. I aquí salta un dels temes que ens ofereix el desert com a narració: la confrontació de dos models de vida, el retorn a la natura més primària, on els seus habitants han de lluitar contra una terra gairebé erma.
‘Mimosas’
Oliver Laxe, 2016
Oliver Laxe és un dels noms més interessants del cinema espanyol actual i director, per exemple, d”O que arde’ (2019). Això és ‘Mimosas’, en què Laxe roda un western religiós, com diu ell, en què el desert i les muntanyes escarpades es converteixen en una mena d’escenari màgic, del que sembla impossible escapar i on el temps s’atura.
‘Noticias del gran mundo’
Paul Greengrass, 2021
‘Noticias del gran mundo’ explica la història d’un veterà de la Guerra Civil Nord-americana que treballa com a pregoner explicant notícies en el salvatge Oest. Un dia s’ha de fer càrrec d’una nena rescatada dels indis i l’ha de tornar a casa seva, travessant deserts i paisatges inhòspits.
