‘Història de l’univers’ (Males Herbes, 2021) és el relat més antic que Pau Riba ha explicat mai. Perquè és un viatge de milers de milions d’anys que comença en el primeríssim instant que la ciència ha pogut identificar fins ara, el “big bang”. Una explosió monumental a partir de la qual les partícules elementals van començar un periple per construir la realitat tal com la coneixem avui. Què hi havia abans d’això? O què ho va provocar? Són algunes de les preguntes fins ara sense resposta que han encès la curiositat infinita de l’escriptor que ha enfilat el llibre amb voluntat de divulgació científica portada al seu àmbit poètic i filosòfic amb multitud d’aportacions pròpies.
Abans del ‘big bang’ una de dos: o hi va haver una voluntat, un qui, que això seria un déu, o un fenomen físic desconegut que nosaltres ignorem.
La narració còsmica de Riba continua per la formació de les galàxies i els planetes, entre els quals la Terra, que considera un ésser viu i intel·ligent del qual els humans en formem una espècie d'”exocervelell”. És per això que l’autor creu que la covid és un senyal de la falta de respecte que la humanitat té envers la seva pròpia natura: “Suprimir una muntanya és com tallar-nos un dit”. Al llibre, fins i tot, especula sobre el nostre futur com a espècie:
De nosaltres quedarà el nostre fill còsmic que és la màquina. Estem fent el pas d’humans a divins i entre altres coses jo crec que serem els déus de les màquines.
L’univers creatiu de Riba
En una visita al CosmoCaixa, envoltat de ciència, Pau Riba reflexiona també sobre els seu propi univers artístic, del qual la partícula elemental està convençut que n’és “la paraula”. Amb més d’una dotzena de llibres publicats, Riba es considera un narrador natural per al qual la música ha estat sempre un repte difícil. Tot i això, situa el seu “big bang” artístic en una de les primeres cançons que va escriure de jove, ‘Taxista’, que després va formar part de “Dioptria”, el disc pare del rock català que ha vist la gira del seu cinquantè aniversari interrompuda per la pandèmia, però que properament tornarà a arrencar amb noves actuacions amb De Mortimers, amb qui ja havia compartit espai/temps a projectes com Jisàs de Netzerit. El galàctic Jaume Sisa o l’Orchestra Fireluche, amb qui recentment van publicar ‘Ataràxia’ (U98 Music, 2019), són també alguns dels astres que orbiten pel cosmos d’aquest polifacètic artista.
