Amb el setembre sempre arriba una nova temporada de sèries, i acostuma a haver-n’hi tantes que el millor que es pot fer és destriar el gra de la palla. Preneu nota, perquè el nostre especialista en sèries, el Pep Prieto, ens explica quines són les que no ens podem perdre.
MANIAC
Cary Fukunaga. Netflix, 2018
Maniac és un dels plats forts de la temporada. Era particularment esperada per tractar-se d’una sèrie dirigida per Cary Fukunaga, autor de la primera temporada de True detective, i tenir Emma Stone i Jonah Hill de protagonistes. I a més explica una història molt addictiva, la de dos desconeguts que es presten a un experiment farmacològic que els porta a imaginar-se que viatgen a diferents llocs i èpoques, fins al punt de perdre la noció del que és real i el que no. El problema? Que Maniac és el “remake” d’una sèrie noruega del 2014, i si l’has vista es perd l’efecte sorpresa d’aquesta nova versió. Ara bé, continua essent molt interessant, capta de seguida l’ atenció i els dos protagonistes estan fantàstics. O sigui, que s’ha de veure!
KIDDING
Dave Holstein. Showtime, 2018
La sèrie ha reunit de nou Jim Carrey i Michel Gondry. Ja van treballat plegats a la pel·lícula Olvídate de mi, una de les millors visions que s’hagin rodat mai sobre l’amor i la pèrdua, i ara han creat aquesta extraordinària sèrie sobre un actor famós per un programa televisiu dirigit a l’audiència infantil. L’home té un do per fer riure la mainada, però quan s’apaguen els focus és una persona trista, erràtica i profundament infeliç. Kidding és una reflexió sobre les dues cares del comediant, o si ho preferiu sobre la fràgil línia que separa el somriure de la llàgrima, però també és una mena de purgatori televisiu per a Jim Carrey, que ja fa temps que ha portat aquest debat a la seva vida personal. No us la perdeu, perquè de moments tots els episodis són esplèndids, i el protagonista hi fa un dels seus millors papers.
LODGE 49
Jim Gavin. AMC, 2018
Lodge 49 sembla una comèdia a costa de les teràpies d’autoajuda. De fet, és el que busca, i la veritat és que fa pinta de ser una de les tapades de la temporada, una d’aquestes sèries que arriben sense fer gaire soroll i acaba guanyant-se uns seguidors molt fidels. És la història d’un individu que porta una vida molt desastrosa que acaba entrant a viure en una estranya fraternitat que fa teràpies alternatives i predica un estil de vida força peculiar. És una producció de la cadena AMC, i sembla voler dirigir-se a un públic que busca sèries una mica originals, com ja va fer en el seu moment amb Breaking Bad. Per cert que el seu protagonista, Wyatt Russell, és el fill de Kurt Russell i va ser un dels protagonistes de la tercera temporada de Black Mirror.
FOREVER
Matt Hubbard i Alan Yang. Amazon, 2018
Per defugir tòpics crec que no ens podrem perdre Forever. Aquí, al punt de mira hi ha les relacions de parella. Atenció perquè fa pinta de ser de culte immediat. I el motiu principal és que estigui protagonitzada per dos monstres de la comèdia com Fred Armisen i Maya Rudolph, famosos per les seves intervencions al Saturday Night Live i dotats d’un registre còmics absolutament únic. Aquí interpreten la típica parella benestant que ha viscut la seva relació segons el manual, i sempre fa les mateixes coses i sempre va als mateixos llocs. Fins que els passa una sèries de coses que els porta a replantejar-se la seva existència tal i com l’havien viscut fins ara. Forever juga a dinamitar la comèdia romàntica tradicional, i està plena de gags irreverents que trenquen constantment les expectatives de l’espectador.
SORRY FOR YOUR LOSS
Kit Steinkellner. Facebook Watch, 2018
Sorry for your loss és la primera sèrie de producció pròpia de Facebook Watch. No és precisament l’estil de sèrie que m’esperava d’una xarxa social com Facebook, la veritat, perquè gira al voltant de la pèrdua i la intimitat, dues coses que s’encarrega de vulnerar sistemàticament. La sèrie gira al voltant d’una noia que perd el seu marit sobtadament i es veu forçada a adaptar-se a la vida sense ell molt abans del tenia previst. S’hi tracta la percepció social de la viduïtat, el paper de l’entorn afectiu i, sobretot, allò que no sabem de les persones més properes, ja que la protagonista descobreix que el seu marit no era exactament com es pensava. Un dels grans al·licients de la sèrie és l’actriu Elizabeth Olsen, que també hi fa de productora.
PATRICK MELROSE
Stephen Smallwood. Showtime, 2018
El Patrick Melrose del títol és un home benestant per enganxat a tots els vicis imaginables que s’ha de fer càrrec dels preparatius del funeral del seu pare, amb qui sempre va tenir una relació molt tèrbola. És una altra sèrie sobre el dol i la pèrdua. Però en aquest cas més centrada en els placebos a què ens aferrem per no haver de mirar el dolor de cara. La sèrie és un veritable recital de recursos de l’actor Benedict Cumberbatch, que fa autèntiques meravelles amb el personatge. Una sèrie que ha trigat molt a estrenar-se. A la resta del món va arribar al maig, i aquí hem hagut d’esperar a que la plataforma Sky l’hagi estrenat en exclusiva.
AMERICAN HORROR STORY: APOCALYPSE
Brad Falchuk i Ryan Murphy. FX, 2011 – en emissió
Hem parlat de les grans novetats, però també hi està havent grans retorns… Un dels més esperats és el de la nova entrega d’ American Horror Story, que porta per títol Apocalypse. I pot presumir de ser una antologia molt coherent amb ella mateixa, i també una de les marques que més arrisca. En aquesta vuitena temporada torna a comptar amb la majoria de grans noms de les anteriors entregues, i ara se centra en l’Apocalipsi i les seves conseqüències. Ho fa amb el seu habitual humor negre, emplenant-ho tot de referències a la resta de temporades però també homenatjant el gènere amb un entusiasme contagiós. Entre les novetats d’Apocalypse destaca la incorporació de la veterana Joan Collins, que aprofita l’avinentesa per riure’s, i molt, d’ella mateixa. Per moments sembla que vegis l’Alexis Carrington de “Dinastia”.
THE DEUCE
George Pelecanos i David Simon. HBO, 2017 – en emissió
The Deuce és un d’aquells casos en què les crítiques són molt bones però no acaba de fer forat entre l’audiència. Això sempre ha passat amb les sèries de David Simon, creador de The Wire. Però el pas del temps les acaba posant sempreal seu lloc. A The Deuce ens trasllada a la Nova York dels anys 70 i 80 per mostrar-nos l’eclosió del cinema pornogràfic i, sobretot, per fer-nos còmplices del retrat d’una sèrie de personatges dels baixos fons que, malgrat el context, se’ns fan molt propers. Si la comences a veure, pràcticament t’hi quedes a viure!
