Capes, brodats, camafeus, dobles mànigues i colls escarolats. Als penjadors del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) hi pengen set vestits que han format part d’algunes de les òperes més cèlebres del segle XX. Reposen en espera que arribin els maniquís fets a mida, on podran lluir en tot el seu esplendor. Amb ells, Montserrat Caballé va pujar a l’escenari per donar avida a personatges com Tosca o Maria Stuarda.
Alguns d’aquests vestuaris han aparegut en diverses òperes. De fet, tot i que actualment els vestits d’escena pertanyen a la producció, no als intèrprets, en el passat era habitual que les grans figures en fossin les propietàries i, per tant, els reciclaven. Per exemple, el mateix vestit amb què Montserrat Caballé donava vida a Elisabetta de Valois de l’òpera ‘Don Carlo’, al teatre antic d’Aurenja l’any 1984, li va servir a la soprano per interpretar Catalina d’Aragó a ‘Enric VIII’ al Gran Teatre del Liceu 18 anys més tard. El mateix escenari on va portar un dels vestits més antics de la col·lecció en l’estrena de ‘Roberto Devereux’ l’any 1968. I si us fixeu en les etiquetes, veureu que una de les peces està signada pel figurinista anglès Jean Hunnisett que, per la seva faceta d’historiador, dotava els seus dissenys d’època de gran veracitat.
El fons més gran d’Europa
Aquesta serà la col·lecció més gran de vestits d’escena de la soprano catalana en un museu, ja que només consten dos vestuaris de la soprano al Centre Nacional del Costum d’Escena i de l’Escenografia de Moulins, a França, i dos més a la Galeria del Costum del Palau Pitti de Florència, a Itàlia. Els vestits adquirits pel Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre van ser venuts en una subhasta benèfica entre els anys 2013 i 2015 i han arribat al MAE a través d’una empresa de compravenda d’art. Aquestes peces suposen l’ampliació de la col·lecció d’indumentària operística del museu barceloní, formada per 180 vestits d’artistes com Victòria dels Àngels, Francesc Viñas o Hipólito Lázaro.
La reivindicació d’un nou espai expositiu
Un dels principals objectius del MAE és preservar la memòria de les arts escèniques de Catalunya, però des que aquest centre centenari va perdre el seu espai expositiu al Palau Güell, fa prop de 30 anys, la major part del seu fons no és accessible a la ciutadania. Segons explica la directora de l’Institut del Teatre, Magda Puyo, actualment només tenen capacitat per exposar el 3 o el 4 % dels materials dels quals disposen i, per això, reivindica la creació d’un Museu Nacional de les Arts Escèniques que obri el seu fons al públic. De moment, està previst que els vestits de Montserrat Caballé s’exposin a principis del 2020 a Can Serra.
