La cantant i actriu Lídia Pujol torna als escenaris amb ‘Conversando con Cecilia’, un disc nou, una gira i un espectacle del mateix nom, que oferirà a la Sala Beckett dissabte, 24, i diumenge, 25, a la Sala Beckett en l’Escena Poblenou. Avui ens en ve a parlar a l”Àrtic’.
Tot recordant Cecilia
Lídia Pujol reivindica la figura de Cecilia, la cantautora madrilenya que va morir el 1976, al cim del seu èxit. Nascuda en el si d’una família afecta al règim, amb un pare militar home de confiança de Franco, Evangelina Sobredo Galanes, a qui coneixem com a Cecilia, va començar a cantar de ben jove, i aviat va destacar per unes lletres que, sota la seva pretesa innocència, amagaven reivindicacions feministes i socials. Cançons com ‘Dama dama’, ‘Mi querida España’, ‘Soldadito de plomo’ o ‘Un millón de sueños’ van incomodar al franquisme, que va censurar-les. Tot i això, el seu gran èxit entre el públic la va convertir en una de les cantautores més importants de la seva època. El 2 d’agost del 1976, Cecilia va morir en un accident de trànsit amb només 27 anys i el seu record es va diluir en el temps fins que, a partir dels 90, es va començar a reivindicar la seva importància en la música espanyola dels 70.
Els companys de viatge de Lídia Pujol
Els que coneixen bé la Lídia Pujol han dit d’ella que és respectuosa, sensible, màgica, contundent i, fins i tot, majestuosa. I davant d’aquests adjectius, nosaltres podem afegir que aquesta artista nascuda a Barcelona i formada al Taller de Músics s’ha fet un nom envoltant-se de les millors companyies. Amb ella, i a través de la seva veu, han pujat a l’escenari les paraules de Federico García Lorca, Jacques Prevert, Maria Mercè Marçal o Josep Palau i Fabre, companys de viatge per als seus sis àlbums en solitari, nou espectacles teatralitzats i centenars de concerts. I ara suma a la seva llista d’amics una de les cantautores més reivindicables del final del franquisme, i per això avui la rebem a l”Àrtic’ on, amb la seva companyia i la de la Cecilia, serem tres al sofà…
