El barceloní Roger Bernat és un director i dramaturg que va estudiar arquitectura. I, tot i que no s’hi ha dedicat, estem segurs que, d’haver-ho fet, els seus edificis desafiarien les convencions, jugarien amb les formes i farien participar als qui hi visquessin. I és que tot això és el que està fent el Roger des que es va graduar a l’Institut del Teatre i va fundar, amb Tomàs Aragay, la companyia General Elèctrica. Més tard, ja en solitari, va dirigir espectacles com ‘Amnèsia de fuga’, ‘Rinuski’, ‘Das Paradise’ o ‘Numax-Fagor-Plus’, i va convidar el públic a convertir-se en actors dalt de l’escenari. Ara, hi torna al Mercat de les Flors per celebrar els 10 anys de ‘La consagració de la primavera’, la lliure interpretació que va fer de l’espectacle de Pina Bausch. I nosaltres aprofitem per convidar-lo a l”Àrtic’ on, veient les temperatura que fa, sembla que la primavera s’ha avançat.
Tot recordant Pina Bausch
Fa una dècada, Roger Bernat va decidir homenatjar Pina Bausch recuperant la coreografia que va fer per a ‘La consagració de la primavera’ d’Igor Stravinsky. La proposta de la ballarina i coreògrafa alemanya va ser tan radical quan es va estrenar, el 1975, que va quedar com una de les seves grans fites en el món de la dansa. Bernat la recorda, però portant-la al seu terreny, en què els ballarins han sigut substituïts per membres del públic. Ara, el Mercat de les Flors n’acull una nova representació que es podrà veure el divendres 28 i el dissabte 29 de febrer.
Roger Bernat i el públic actor
Al llarg de la seva carrera, Roger Bernat ha trencat la barrera que separa al públic dels intèrprets. Als seus espectacles, sovint, en lloc de comptar amb actors professionals prefereix que sigui el públic qui pugi a l’escenari i participi en primera persona del xou. Ja sigui seguint ordres d’una veu en off, incidint directament en el resultat del text, participant en una coreografia o, fins i tot, rebutjant tota participació en l’espectacle, Bernat considera que tots som actors subjectes a representacions en la nostra vida i, si és així, també cal que ho siguem a escena.
