José Sacristán és un madrileny de Chinchón que va començar com a mecànic fins que va marxar a fer la mili. Allà, entre guàrdies i ranxos va decidir canviar el taller pels teatres i els platós, i malament no li ha anat la cosa. Actor de teatre i cinema des dels anys 60, va començar fent, sobretot, comèdies, però a mesura que anava guanyant protagonisme, va convertir el drama en una ‘Asignatura pendiente’, se’l va conèixer com a ‘El diputado’ de la transició i es va embarcar en ‘El viaje a ninguna parte’. I així, el José, sempre buscant ‘Un lugar en el mundo’, ha sigut un rostre inquiet i habitual del cinema, la televisió i el teatre des de fa 50 anys, capaç d’enamorar-se de la ‘Magical girl’ de Carlos Vermut o de lidiar amb el ‘Toro’, de Kike Maíllo. Ara canvia el seu ofici pel de pintor i ens presenta una ‘Señora de rojo sobre fondo gris’, i nosaltres l’hem convidat a l”Àrtic’, on el tindrem sobre el fons vermell del nostre sofà.

 

Tot recordant Miguel Delibes

José Sacristán feia molts anys que volia fer ‘Señora de rojo sobre fondo gris’. Tants, quasi bé, com té la novel·la de Miguel Delibes en què s’inspira. Però l’escriptor es resistia a cedir els drets per al teatre, qui sap si perquè la història, un monòleg d’un pintor que recorda la seva dona difunta, li era massa dolorosa. Miguel Delibes va perdre la seva dona d’un càncer de jove, com José Sacristán va perdre, també, una germana. D’aquesta trista semblança, i de l’amistat entre tots dos, va néixer la idea de dur-la al teatre.

L’ombra d’un comiat

Amb més de 60 anys de carrera a sobre, José Sacristán interpreta el seu primer monòleg al teatre, i ho fa enmig d’una forta sensació que si no és un comiat, com a mínim n’és el principi. L’actor no ha parat de treballar en tot aquest temps i ara es vol agafar les coses amb més calma. Tot i això, ja té llesta una sèrie per a Netflix i continua la seva aposta per treballar amb joves cineastes com Kike Maíllo o Carlos Vermut. I tot això, sense perdre l’esperit inquiet que l’ha convertit en un dels noms més destacats del cinema espanyol.

Comparteix a: