Gustav MahlerKaliště, 1860 – Viena, 1911
Tot i que per a nosaltres Mahler és un geni de la composició, realment va haver de guanyar-se la vida com a director d’orquestra i, per tant, limitava la seva feina com a compositor als estius, quan descansava com a director musical. Els intel·lectuals musicals de la generació de Mahler ja coneixien l’obra de gegants com Mozart, Beethoven o Brahms, i el públic també, de manera que per a un compositor era molt difícil presentar una obra i que aquesta agradés més que la dels anteriors. A més a més, la seva vida es va veure marcada per algunes desgràcies que, de ben segur, van influenciar la seva obra: fill d’una família de tradició jueva, va tenir 14 germans dels quals vuit van morir molt joves, un altre es va suïcidar i una germana va morir als 26 anys.
3 obres imprescindibles de Mahler
Diuen que els problemes ens fan més forts i Mahler certament en va tenir molts i són presents en les seves composicions. Segurament, tot plegat ha influït en què hagi esdevingut un dels compositors més respectats pels melòmans.
1
‘Simfonia número 5 en do# menor’
G. Mahler. Dir. Claudio Abbado. Lucerna, 2004
Visconti la va utilitzar a la pel·lícula ‘Mort a Venècia’, però el cert és que aquesta ‘Simfonia número 5 en do# menor’ la va dedicar a Alma, la seva esposa. Una simfonia que, malgrat no contingui un cor ni veus solistes, és de gran efecte. Inicialment va ser rebutjada pel gran públic, sobretot per la seva forma innovadora, però amb el temps ha esdevingut la simfonia més popular de Mahler.
2
‘Simfonia número 6 en la menor’ (‘Tràgica’)
G. Mahler. Dir. Leonard Bernstein. Viena, 1977
La ‘Simfonia número 6 en la menor’, coneguda com a ‘Tràgica’, segons Mahler només és comprensible si l’oient ja coneix les cinc anteriors. En tot cas, s’ha escrit molt sobre aquesta obra, però hi ha certa unanimitat en considerar que és l’homenatge de Mahler al classicisme de compositors anteriors com Haydn i, alhora, al romanticisme del segle XIX. Realment, una experiència que val la pena viure.
3
‘Das lied von der erde’ (‘El cant de la Terra’)
G. Mahler. Dir. Leonard Bernstein. Orquestra Filharmònica d’IsraelBasada en diversos poemes xinesos, ens permet descobrir el gust per l’orientalisme de Mahler
, en una obra que va compondre després de la ‘Simfonia número 8’, però sembla que no li va voler posar el número 9 per la “maledicció de la novena simfonia” (que fa referència que, igual que Beethoven, cap compositor podrà concloure la seva simfonia número 10).
