En poc més de quatre anys, la barcelonina Greta Fernández ha passat de ser pràcticament una desconeguda a ser un dels noms més cobejats per a cineastes, realitzadors i marques de roba. I tot això perquè aquesta model, fotògrafa, “influencer” però, sobretot i abans que res, actriu de cinema i teatre, té una de les carreres més fulgurants de l’escena catalana i espanyola actual. Filla d’actor i d’escriptora, es va formar a Barcelona, Madrid i Nova York, abans d’impregnar-se de l’olor que fa la colònia, posar-se a ‘La propera pell’, d’Isaki Lacuesta, reivindicar una adolescent anomenada Amanda o ser víctima d’una malaltia dominical. Ara, després de viatjar a la Galícia rural del 1900 amb Natalia de Molina, assegura que el seu pare és un lladre, això sí, a la ficció, que ningú no se’ns espanti. Per tot això, avui la convidem a l”Àrtic‘, on sabem que el llinatge dels Fernández no només té present, sinó també molt de futur.
‘La hija de un ladrón’
A ‘La hija de un ladrón‘, Greta Fernández és la Sara, una jove de classe baixa que viu en una barriada de Barcelona amb fill recent nascut. Lluitadora incansable, fa totes les feines que pot per aconseguir sortir de la precarietat. Un dia, el seu pare surt de la presó i torna a estar present en la seva vida. I tot i que ella el necessita, és una figura important, no vol que aquest retingui la pàtria potestat del germà petit de la Sara, perquè també és conscient que és algú tèrbol, amb uns accessos d’ira que intuïm a mesura que pare i filla van trobant-se i parlant l’un amb l’altra.
“Em va semblar meravellós fer una història amb mon pare a la ficció que no tingués res a veure amb la relació que teníem a la vida real. Em semblava molt més interessant jugar a ser dues persones que tenen una relació que ell i jo no tenim.”
Amb ‘La hija de un ladrón’, la cineasta Belén Funes presenta el seu primer llargmetratge, que li ha valgut una bona acollida en festivals i una Concha de Plata a la millor actriu al Festival de Sant Sebastià per a Greta Fernández.
L’any de Greta Fernández
L’actriu Greta Fernández ja fa uns anys que es dedica al món de la interpretació, però fins ara no havia tingut l’oportunitat de protagonitzar un llargmetratge. En realitat, aquest 2019 ha estat un molt bon any per a la filla d’Eduard Fernández, que va començar amb la presentació d’‘Elisa y Marcela’, d’Isabel Coixet, en què compartia cartell amb Natalia de Molina.
“Va ser una meravella treballar amb la Coixet, amb la Natalia. O sigui, tot de dones empoderades. I explicar aquesta història que jo no la coneixia, crec que molta gent no la coneixia. I fer-ho amb Netflix ha estat una meravella perquè ha arribat a tot el món. O sigui jo he flipat realment amb l’impacte.”
Ara, amb ‘La hija de un ladrón’, acumula bones crítiques i premis, com la nominació a la millor actriu als premis José María Forqué, que s’ha sabut avui mateix. Amb uns inicis com aquests, sembla que el nom de Greta Fernández sonarà molt en el futur.
https://www.youtube.com/watch?v=cj6Odx_ZW88
