La barcelonina Gabriela Richardson és una cantant que en va tenir prou amb una única cançó perquè el seu nom i la seva veu ressonessin per tot Europa. Corria el 2015 quan el grup Yall li va proposar cantar el tema ‘Hundred miles’, i els resultats salten a la vista: més de 230 milions de reproduccions en “streaming”, 28 milions de visionats a YouTube, Disc d’Or a 10 països i un de Platí a l’estat. I, malgrat l’èxit, la Gabriela s’ho ha volgut agafar amb calma abans de publicar el seu primer disc, un EP amb sis cançons i un nom ben espiritual: ‘Dölma’, que significa “mare de l’alliberament”. I per això avui l’hem convidada a l”Àrtic‘, on sabem que la música ens ajuda a sentir-nos lliures.
L’èxit inesperat de ‘Hundred miles’
Gabriela Richardson es va fer popular amb ‘Hundred miles’, però aquest èxit inesperat, que hauria de ser motiu de celebració, es va convertir en un problema: l’estil de la cançó no era cap a on volia dirigir els seus passos la mateixa Richardson. I en una indústria en què s’intenten calcar tots els èxits, les ofertes que tenia la música barcelonina eren totes rèpliques del meravellós èxit que havia suposat ‘Hundred miles’. Al llarg de quatre anys, Richardson ha cercat el seu so, forjat amb influències que van del flamenc fins al jazz, el soul, el rap o la música clàssica. Ara, amb ‘Dölma’, Gabriela Richardson ja sap el que vol.
Gabriela Richardson, mare de la llibertat
‘Dölma’, el títol del primer treball de Gabriela Richardson, també és el seu nom. Quan va néixer, la seva mare la va fer batejar per un monjo tibetà, que la va anomenar així. Ara, com a un segon renaixement, la música de Gabriela Richardson es presenta en tota la seva força amb aquest EP, després d’haver penjat dues cançons, ‘Crime’ i ‘Don’t talk to me’, en què ja es notava l’evolució en l’estil d’aquesta música barcelonina. Una evolució que segur que la durà a experimentar amb nous registres en una carrera que tot just s’inicia.
