Per Felix Gonzalez-Torres (1957-1996), allò estètic era també polític i personal. Per això, la seva obra va ser capaç d’obrir finestres noves en l’art del segle XX que encara avui romanen esbatanades a múltiples lectures per part del públic actual, com ell mateix convida a fer encapçalant tots els títols de les seves peces amb ‘Untitled’. En aquest sentit, el MACBA proposa una mirada radicalment contemporània a la trajectòria de l’artista cubà en què s’estableixen relacions inevitables amb el context polític i social actual a través de temes com l’auge de la ultradreta, l’amnèsia històrica, la noció d’identitat, la migració o la malaltia. I són precisament aquestes connexions amb el present (i no l’ordre cronològic ni les temàtiques) que formen l’esquelet d’una exposició que es pot visitar fins al 12 de setembre.
El VIH versus la covid-19
L’epidèmia del VIH va marcar la biografia de Gonzalez-Torres, que va morir per complicacions derivades de la sida, així com la del seu gran amor i principal inspiració, Ross Laycock. Per això, és una presència habitual en el seu art i, enguany, en plena crisi sanitària, interpel·la directament la societat. La relació és clara en una peça com ‘Untitled (Blue placebo)‘, en què el 1991 va criticar l’accés difícil a la medicació retroviral contra el VIH arran les polítiques conservadores dels EUA i que, 30 anys després, pot obrir una reflexió sobre la distribució desigual de les vacunes de la covid-19 al món.
Una obra participativa
L’última paraula en l’obra de Gonzalez-Torres la té el públic. No només per les diverses interpretacions que se’n poden derivar, sinó també perquè moltes peces permeten l’espectador endur-se una part de l’original a casa. És el cas d’obres formades per grans quantitats de caramels com ‘Untitled (Para un hombre en uniforme)‘, una de les poques que titula en castellà i que a través dels colors blanc, vermell i blau de l’envoltori dels xupa-xups remet a la idea de patriotisme i d’homeròtica en el context militar. El públic pot agafar part d’aquestes llaminadures o una de les làmines que, apilades en forma de pedestal sense estàtua, conformen obres com ‘Untitled (We don’t remember)’, que evoca l’oblit d’un passat feixista.
Gonzalez-Torres, fora del MACBA
Una de les particularitats de l’art de Felix Gonzalez-Torres també va ser la voluntat de treure l’art més enllà del museu i ocupar l’espai públic per tal d’establir un diàleg més directe amb el context social i polític. Amb motiu de la retrospectiva, peces com ‘Untitled (Last light)’ s’han pogut veure durant uns dies a la rambla del Raval, ‘Untitled (It’s just a matter of time)’ s’ha instal·lat en diferents localitzacions —entre les quals, la façana de L’Auditori— i, finalment, ‘Untitled (Loverboy)‘ ha subustituït l’habitual cortina vermella del Pavelló Mies van der Rohe per una de blava i translúcida que obre perspectives noves.
Activitats paral·leles
- Dimecres, 26 de maig – “Felix Gonzalez-Torres. Les polítiques i poètiques de la relació” (amb Tanyia Barson, conservadora en cap del MACBA i comissària de l’exposició).
- Dimecres, 2 de juny – “Objectes de pèrdua: amor queer i Felix Gonzalez-Torres” (amb Joshua Chambers-Letson, investigador).
- Dimecres, 9 de juny – “Amants imperfectes. Encreuaments, frecs, actituds entorn de Felix Gonzalez-Torres en el context espanyol” (amb Cabello/Carceller, artistes).
- Dimecres, 16 de juny – “Felix Gonzalez-Torres: dissoldre’s en la multitud” (amb Pablo Martínez, cap de programes del MACBA).
