Arriba l’estiu i, per molts, les vacances! I des de l”Àrtic’ us volem proposar 9 èxits que sonen ara mateix arreu del món perquè us acompanyin allà on sigueu, al llarg de les nits més caloroses (i curtes) de l’any.
‘All this time’
Drax Project, 2019 (Nova Zelanda)
Des dels antípodes arriben Drax Project amb aquesta cançó publicada al juny que, ara mateix, ocupa el número 1 del “top 20” de senzills de Nova Zelanda. Es tracta d’una banda formada fa cinc anys, amb components que provenen d’estudis de jazz i que amb aquesta mescla de jazz, rhythm-and-blues i pop han conquerit les llistes de cançons més escoltades del país i, fins i tot, han talonejat Christina Aguilera en la seva gira europea.
‘Don’t light my fire’
Otoboke Beaver, 2019 (Japó)
El Japó no només és pop, karaoke i dones submises, si no que hi trobem bandes tan potents i amb actitud com Otoboke Beaver. És una banda formada per quatre noies que ja té 10 anys de trajectòria i enguany presenta el seu últim disc, un recopilatori que també conté cançons inèdites. El seu directe és contundent, agressiu i accelerat i, des de fa uns tres anys, van fer el salt internacional, actuant als grans festivals de tot el món i convertint-se en un grup referencial de punk rock.
‘Paagal’
Badshah, 2019 (Índia)Badshah
canta en hindi, llengua que juntament als dialectes panjabi i bengalí és obertament utilitzada en la música moderna popular a l’Índia (des de Bollywood, fins al dance i el hip-hop) i que disposa de moltes visites a plataformes com YouTube. Des de fa pocs mesos, però, la plataforma Spotify també es va implantar al país amb l’objectiu de potenciar els artistes locals, segells i editorials, i ampliar l’abast territorial per fer-los despuntar en el mercat global.
‘ROAM’
Rojin Sharafi, 2018 (Iran)
L’Iran és un país on fins fa ben poc els artistes i músics d’escenes alternatives trobaven gran dificultat per exposar la seva obra. Només 10 anys enrere, els músics de l’Iran els calia permís del Ministeri de Cultura per exhibir o distribuir la seva música i si contenia discursos polítics i culturals incendiaris corrien el risc de ser arrestats. Per sort, alguns artistes, sobretot en clau de música electrònica i experimental, van començar a treballar l’expansió sonora i construir una escena potent, que suma modernitat amb tradició. Un exemple recent és la Rojin Sharafi, una artista multidisciplinària nascuda a Teheran i resident a Viena que, amb les seves composicions electroacústiques, ja despunta a circuits europeus.
‘Boiler Room x Nyege Nyege Festival’
Bamba Pana & Makaveli, 2018 (Tanzània)
Aquest duet de Tanzània forma part del cicle de músiques als marges Lorem Ipsum, que planteja els límits de la música de ball. El cicle acull projectes tan sofisticats com el d’aquests pioners de l’electrònica africana, un productor i un raper que adapten l’estil singeli, un dels més frenètics del món, amb lletres desafiants i plenes d’humor i pessics de taraab de Zanzíbar, house de Sud-àfrica, noise, gabber i happy hardcore.
‘Norwegian Reggaeton’
Nanowar of Steel feat. Charly Glamour & Gigatron, 2019 (Itàlia)
Aquesta cançó ja compta amb més d’un milió de visualitzacions a YouTube. Podríem dir que es tracta d’una proesa paneuropea perquè els protagonistes són la banda italiana (de Roma) de freak metal Nanowar (paròdia de Manowar), que aquí sumen amb comicitat el ritme i to del heavy metal escandinau amb el reggaeton i una lletra que conté un reguitzell de vocabulari en castellà, italià, etcètera. Es tracta d’una banda musical que utilitza la paròdia de l’entorn del metal i que, justament amb aquesta cançó, està aconseguint traspassar fronteres.
‘Deux Frères’
PNL, 2019 (França)
El rap francès s’ha posicionat en àmbit global i és el segon país amb producció més alta de hip-hop del món. Amb origen a finals dels 70 als suburbis de París, sota la influència del hip-hop dels EUA, però amb una suma de veus i ritmes natius i immigrants (Algèria, el Congo, el Senegal), el rap francès ha esdevingut un dels gèneres més influents i comercials del país. D’entre les moltíssimes formacions actuals destaquem la d’aquests dos germans que, amb una estratègia independent i autònoma, són de les figures més destacades i importants també des de la perspectiva identitària i cultural en tractar-se d’una banda de rap musulmana.
‘L’últim camí de Walter Benjamin’
Juliane Heinemann, 2019 (Alemanya)
‘L’últim camí de Walter Benjamin’ és el projecte que porta treballant durant més d’un any la Julianne Heinemann, com a guanyadora del Premi Puig-Porret 2018 (cosa que farà que sigui l’encarregada d’inaugurar la propera edició del Mercat de Música Viva de Vic). Aquesta artista berlinesa resident a Barcelona proposa un projecte i espectacle per apropar la figura de l’escriptor i filòsof alemany Walter Benjamin, suïcidat a Portbou el 1940, abans de ser interceptat per les tropes franquistes. Ho fa a través d’un particular viatge de música, electrònica i textos de diversos poetes d’arreu.
‘Bajón en el Masnou’
Chaqueta de Chándal, 2019 (Espanya)Chaqueta de Chándalés un trio emergent de Barcelona de rock, postpunk i psicodèlia,
com la mateixa cançó indica, amb la infinita de versos que contenen paraules que comencen per L, S, D. Una cançó amb ritme magnètic i contundent que presenta com a segon avançament del disc de debut de la banda i que esperem gaudir moltíssim fins que es publiqui l’àlbum sencer a la tardor.
