Quan a un grup de soldats considerats prescindibles se’ls envia a primera línia de foc, en diuen despectivament carn de canó. I és així com se sent Enric Montefusco que, de fet, considera que tots ho som dins d’aquesta societat que ens exposa a un bombardeig constant. Ja l’any 2006, l’exlíder de Standstill en parlava a la lletra del tema ‘Noticias del frente’ (“carne de cañón / gírate, que así es la guerra”) i fa dos anys va convertir aquesta expressió en el títol del seu primer llibre ‘Carne de cañón’ (Bandaàparte, 2018). Un assaig autobiogràfic que posa en context vida i obra i que permet al lector viatjar per les experiències i reflexions que van detonar himnes generacionals com ‘Adelante Bonaparte’, ‘Cuando’ o ‘1, 2, 3 sol’. I com que la seva especialitat és transitar entre la paraula, la música i les arts escèniques, aquesta obra té també el seu propi format de directe, que es va poder veure a la Sala Beckett dins dels festival Alcools.
Veig que estem exposats a patir molt més del compte en nom d’uns valors que no ens interessen o que no ens fan bé
Al llibre, Montefusco repassa moments clau de la seva biografia com el salt de deixar una feina convencional al banc i apostar per la música, les primeres gires amb Standstill cantant en anglès pel circuit hardcore de les cases ocupes, la voràgine dels grans festivals i els dilemes de sobreviure en una indústria que sovint obliga els creadors a triar entre adaptar-se al context imperant o quedar-se fora.
Sempre he pres la decisió de no cedir
D’aquesta determinació van sortir espectacles de gran complexitat tècnica i artística com ‘Rooom’ o ‘Cénit‘, que van consolidar Standstill com una banda llegendària de l’indie nacional però que van suposar un esforç insostenible en el temps que va posar fi a la dissolució del grup l’any 2015. En la seva etapa en solitari, Montefusco ha anat adoptant un posicionament cada cop més polític i social i ja suma un espectacle de teatre musical (‘Tata mala’, 2019), dos àlbums ‘Meridiana’ (2016) i ‘Diagonal’ (2019), i l’EP ‘Coros de Medianoche’ (2018) en què es capbussa en la música popular amb temes escrits a quatre mans amb artistes com Albert Pla o Maria Arnal.
Treballar moltes coses a escala personal m’ha permès aixecar la mirada i entendre que el que m’ha passat a mi també li ha pogut passar a qualsevol altre
L’artista ja està treballant en un disc que sortirà aquest 2021 i en un espectacle teatral que ja està en fase d’assajos i que s’estrenarà al juliol. Dos treballs que, segons ha avançat, transitaran per les tensions i els contrastos que s’estableixen entre els petits plaers quotidians d’una vida familiar a l’Empordà, envoltat de natura, i els problemes i preocupacions que s’arrosseguen de la vida frenètica de la ciutat.
