Des del cinema fa anys que es ve assenyalant l’impacte tan greu que suposa l’escalfament global per al futur de la humanitat. Avui, amb Esther Vivas, fem un repàs de tot el que ha dit la cultura sobre aquest tema.
‘The age of stupid’
Franny Amstrong, 2009
El món se’n va en norris i no estem fent res per salvar-lo, aquesta és precisament la reflexió que planteja la pel·lícula ‘The age of stupid’.
Un film a cavall entre la ficció i el documental. Des del futur, l’any 2055, un avi observa tot el que ha passat a la terra en relació amb el canvi climàtic, i el que ell veu és en definitiva el nostre present. I es pregunta per què no s’ha actuat a temps per aturar-lo.
El film té com a objectiu remoure consciències, tant socials com polítiques. Perquè com a individus i com a societat el canvi climàtic ens cau molt lluny. Ara estem començant a veure l’impacte sobre el clima (com augmenta la temperatura), però ens dona la sensació que va per llarg. I els polítics i les institucions amb vincles estrets amb aquells que provoquen aquest escalfament global tampoc no fan res per evitar-ho.
‘Before the flood’
Fisher Stevens, 2016
Un dels impactes més importants de l’escalfament global és l’augment de la temperatura del planeta, que té conseqüències a diferents àmbits, el desgel dels glaceres en els pols, l’augment del nivell de l’aigua del mar, fenòmens meteorològics de conseqüències devastadores…
I això és el que explica i denuncia el documental ‘Before the flood’.
Un documental conduït per una estrella de Hollywood, l’actor Leonardo DiCaprio, que presenta i produeix aquest documental en què senyala les conseqüències devastadores del canvi climàtic. S’entrevista amb diversos experts i és un documental interessant però, a vegades, sembla que el protagonista principal del documental sigui més ell que el problema del canvi climàtic. I també un altre límit d’aquest documental, en la línia d’altres que s’han fet als Estats Units sobre aquest tema, és que acaben fent el joc al Partit Demòcrata com si aquests haguessin fet tot el possible per posar fi a l’escalfament global quan això és fals.
‘Beasts of the southern wild’
Benh Zeitlin, 2012
Un dels perills que s’apunta amb el canvi climàtic és l’augment del nivell del mar. De fet, aquest problema ja s’està produint a causa del desgel dels casquets polars. I una pel·lícula de ficció que precisament ho denúncia és ‘Beasts of the southern wild’.
Aquesta pel·lícula, que va tenir molt bona acollida en el Festival de Canes i en el de Sundance l’any 2012, denuncia les conseqüències sobre tot en les poblacions més vulnerables que han o hauran d’abandonar la seva terra perquè aquesta quedarà inunda. Provocant el que s’anomena refugiats climàtics.
De fet, es calcula que amb la tendència actual de creixement del nivell del mar, a finals del segle XXI aquest nivell pot haver augmentat fins a un metre, i això té conseqüències en diferents poblacions arreu del món.
‘The hunger games’
Francis Lawrence, 2013
Una altra de les cares de la crisi climàtica i mediambiental és la crisi alimentària. I aquest tema precisament és el que hi ha en el substrat de la trilogia de novel·la de ciència ficció: ‘The hunger games / Els jocs de la fam’, que ha estat un fenomen editorial i que també ha estat portada amb gran èxit al cinema.
Aquest futur distòpic que ens presenta ‘Els jocs de la fam’ és un futur inimaginable, tot i que hi ha alguns elements que ens haurien de fer reflexionar.
Al film veiem una societat que ha patit una greu crisi ambiental i alimentària, i això ha augmentat les desigualtats socials, creant un món dividit, podríem dir, per castes.
I el que és una realitat avui és que la crisi climàtica en la mesura en què altera d’una manera significativa la temperatura del planeta té un impacte en l’agricultura i la producció d’aliments i posa fi a zones de terra cultivable. I això evidentment amenaça la seguretat alimentària del planeta.
‘Fuera fiera’
Amparo Sánchez i Bebé, 2012
Quan parlem de la denúncia del canvi climàtic, de la defensa del planeta, també hem vist uns quants músics compromesos amb aquest tema.
N’hi ha uns quants i que fan una feina molt valuosa de sensibilització. Un exemple són les cantants Amparo Sánchez i Bebé, i en aquest tema ‘Fuera fiera’ han sumat forces.
‘Disobedience’
Kelly Nyks, 2016
Amb tot el que implica el canvi climàtic i la degradació mediambiental hi ha persones que s’hi rebel·len.
Hi ha artistes, cantants, com ara veiem, però també molta gent del carrer. De fet en cada cimera internacional pel canvi climàtic, milers de persones s’han mobilitzat per exigir als governs i a les institucions internacionals que prenguin mesures per tal d’aturar-lo. I això és el que en part explica el documental ‘Disobedience’.
A cada cimera internacional, tots els líders polítics es mostren molt preocupats pel que això significa, es fan declaracions de bones intencions -que ja de per si són molt limitades- però no es porta a terme cap acció afectiva. I això és una de les coses que denuncia aquest documental.
Moviment Friday for Future
Cada cop és la gent més jove la que protesta. Així ho vam veure fa poques setmanes, el 15 de març, a la vaga pel clima que va organitzar el moviment estudiantil internacional Fridays for Future, i que va tenir també la seva rèplica amb protestes a Barcelona.
Podem dir que els joves es mobilitzen perquè veuen amenaçat el seu futur. Durant molt de temps la consigna ecologista i activista que s’ha fet servir en relació amb el canvi climàtic és que si no som capaços de posar límit als gasos d’efecte hivernacle que provoquen aquest canvi climàtic no hi haurà futur per als nostres fills. I en aquests moments ja són els fills, els que protesten perquè el seu propi futur és el que perilla.
‘Cuidar el planeta’
Plaza Sésamo, 2016
També trobem campanyes de sensibilització per tal de disminuir el nostre impacte personal en el medi ambient. Hi ha moltes campanyes en aquest sentit, i moltes d’aquestes dirigides als infants. Un exemple és ‘Plaza Sésamo’, que s’ha sumat a la causa.
Els canvis a títol individual són importants, aporten coherència i tenen un impacte més general, però el límit de moltes d’aquestes campanyes és que posen tota la responsabilitat, perquè millori el medi ambient, perquè es deixi de contaminar… en l’individu. El discurs és: estalvia aigua, recicla, no malbaratis…
I tot això evidentment és important, i cal generar consciència en aquest sentit, però el problema sobretot el tenim amb les grans empreses que contaminen, i referent a això, els mateixos que ens diuen que com a ciutadans fem alguna cosa són els que permeten aquesta contaminació per part de les grans empreses.
‘Demain’
Cyril Dion i Mélanie Laurent, 2015
El canvi passa per l’acció col·lectiva, des de grans mobilitzacions que plantegin canvis polítics a accions més quotidianes. I d’aquest últim tema en parla el documental ‘Demain’.
Hi ha moltes alternatives en marxa. En àmbit local s’estan fent moltes coses en el marc de l’economia social i solidària, pel que fa al consum agroecològic, les energies renovables a petita escala, iniciatives contra el malbaratament alimentari…
I el que també cal és que totes aquestes iniciatives es coordinin per tal de plantejar un canvi polític i social més ampli, que vagi més enllà de la dimensió estrictament local.
‘Per què les dones salvaran el planeta’
Diverses autores
Sembla molt interessant les propostes que es fan des de l’ecofeminisme, que suma la perspectiva ecologista i la perspectiva de gènere.
I en aquest sentit una novetat editorial molt recomanable és aquesta que us porto: ‘Per què les dones salvaran el planeta’, de l’editorial Raig Verd.
En aquest llibre diverses dones molt reconegudes del moviment feminista i ecologista, tant a escala internacional com a casa nostra, com Vandana Shiva, Maria Mies o Yayo Herrero plantegen la necessitat de sumar forces des de l’ecologisme i el feminisme per lluitar contra el canvi climàtic.
