El cineasta d’origen grec Costa-Gavras ha vingut a Barcelona a presentar un cicle dedicat a Yves Montand i a Simone Signoret a la Filmoteca de Catalunya. Nosaltres hem parlat amb ell del seu cinema i de la seva opinió sobre la situació política i social d’aquests temps.
Un quartet d’intel·lectuals de primera
Costa-Gavras va haver de fugir de Grècia per la dictadura del seu país i va instal·lar-se a París amb 19 anys. Allà, després d’estudiar a la Sorbona, va començar a treballar en rodatges, un entorn que li va permetre conèixer i travar amistat amb l’actriu Simone Signoret i la seva parella, Yves Montand. Amb l’ajuda de tots dos, Costa-Gavras va poder rodar ‘Los raíles del crimen’ (1965), el seu debut en el llargmetratge, que es va convertir en un èxit. Va començar així una relació professional reblada per una forta afinitat.
Una quarta figura es va sumar a aquest tercet: l’escriptor i guionista espanyol Jorge Semprún, amb qui Costa-Gavras i Yves Montand van treballar a ‘Z’ (1969), la investigació d’un diputat d’esquerres grec a mans del govern i, també, un dels seus films més celebrats, amb premis a Canes, als Globus d’Or, als BAFTA o als Oscars. I si la carrera de Costa-Gavras és també, durant 20 anys, la constatació de la potència d’un quartet d’intel·lectuals progressistes, que defugien l’etiqueta del cinema polític i els partidismes, a partir de finals dels 90 el cineasta grec apunta les seves crítiques a una altra forma d’autoritarisme.
“La dictadura d’avui són els diners, que són una religió, finalment. Es parla de l’èxit, que alguna gent té tants diners i tantes possibilitats que és molt més forta que els dirigents que escollim, i que poden imposar la seva posició”
Costa-Gavras
Els consells de Costa-Gavras
I què podem fer en un context en què les empreses i els mercats actuen com a règims dictatorials? Segons Costa-Gavras, la resposta és una Europa forta i unida, que recuperi els valors de l’estat del benestar i l’humanisme que ha perdut.
“Europa és una solució, em sembla, al que passa en el món d’avui. No vull alliçonar els espectadors espanyols, però Europa és una solució, no n’hi ha cap d’altra. Hi ha uns grans poders, ja siguin la Xina, l’Índia o els americans… Hem d’estar junts, amb les nostres idees comunes”
Costa-Gavras
Tractant-se d’un intel·lectual que va néixer a Grècia, que va haver de recórrer tot el continent com a immigrant, que va denunciar la dictadura dels coronels del seu país, però també l’estalinisme, el col·laboracionisme francès amb els nazis, la dictadura de Pinochet o el capitalisme salvatge, i que va treballar amb un activista democràtic com el mateix Semprún, es tracta d’una opinió molt autoritzada.
El cicle dedicat a Simone Signoret i Yves Montand, els seus grans amics, es podrà veure a la Filmoteca fins al 30 de setembre i inclou també títols de Joseph Losey, Stanley Kramer, Jack Clayton, Jeanne Moreau, Henri-Georges Clouzot i Jean-Pierre Melville, entre altres noms.
