Clara Peya continua amb el seu manifest feminista en el nou disc, ‘Estómac’, un treball en què les emocions surten directament de les vísceres i no dels cors edulcorats. Un intent de buscar noves maneres de viure l’amor que no siguin imposades. Ni l’amor és etern, ni nosaltres mitges taronges destinades a trobar-nos. Per molt que Hollywood i Disney insisteixin en el “feliços per sempre”, el mite de l’amor ideal crea cada cop més dubtes. Fins i tot a qui s’havia definit fins ara com una “punki-romàntica”.
Una reflexió que la pianista i compositora ha anat creant després de moltes experiències, converses i lectures. Per això l’hem acompanyada a la Biblioteca Francesca Bonnemaison, la primera per a dones que es va crear a Europa l’any 1909. Un espai de referència en matèria sexista i feminisme amb un fons especial d’uns 6.800 documents. Allà hem comentat els models hegemònics d’amor que la literatura i el cinema han perpetuat al llarg de la història i hem descobert visions alternatives a través d’obres com ‘Teoria King Kong’, de Virginie Despentes, o ‘M’estimes i em times’, de Júlia Bertran.
‘Estómac’, en directe
Clara Peya presentarà el disc a Barcelona el pròxim 19 d’octubre en un concert a la Sala Apolo, dins del festival Curtcircuit. Un directe potent, amb la doble percussió de Didak Fernández i Andreu Moreno, en el qual l’artista desplegarà tota la seva força performàtica al piano. El contrabaix del també productor Vic Moliner es conjugarà amb la veu de Magalí Sare en una sonoritat que barreja el jazz, el rap, el pop i l’electrònica.
