cabosanroque, així, tot junt i en minúscula, és un dels grups més interessants del panorama performàtic i artístic català. Ara, amb ‘Dimonis’, tornen a ser a l’Arts Santa Mònica fins al 13 de juny.
Espiritisme amb Jacint Verdaguer
El duet format per Laia Torrents i Roger Aixut ens proposa una immersió en un dels costats més desconeguts, però al mateix temps més actuals, del poeta català Jacint Verdaguer. L’autor de ‘Canigó’, a més de mossèn i home de lletres, va ser un assistent força habitual a les sessions d’espiritisme, que es van posar de moda entre finals del segle XIX i principis del XX. La instal·lació ‘Dimonis’ beu dels textos que el poeta va escriure a partir d’aquestes sessions.
I què té de contemporània una sessió d’espiritisme? En els temps de Verdaguer, la invocació de fantasmes i les possessions era també un instrument per qüestionar el poder establert, representat per les institucions governamentals i eclesiàstiques. Entès com a un acte de rebel·lió social contra allò considerat la norma, l’espiritisme era una manifestació tan radical com ho podia ser, en un pla social, l’anarquisme o el comunisme.
cabosanroque ens ofereix 10 dispositius plàstics i sonors per reflexionar sobre aquests conceptes, emmarcats en cinc temes: l’acte comunicatiu, el ritual, la no correspondència entre continent i contingut, els paral·lelismes amb la biologia i les formes de possessió. I tot, amb l’ajuda del Niño de Elche, que hi participa cantant textos de Verdaguer.
cabosanroque: originals i trencadors
Amb un concepte polifacètic i heterodox del que és la música, i amb nom de destinació de vacances d’estiu, cabosanroque s’ha convertit en un dels grups més originals i trencadors del panorama escènic català. Nascut a Barcelona el 2001 com a col·lectiu, amb el temps es van convertir en un duet integrat per Laia Torrents i Roger Aixut, especialitzat en sorprendre el públic amb cada proposta.
Amb ells, hem descobert la musicalitat d’objectes ben diversos i, fins i tot, d’un ‘Bestiari’ fet de metalls i deixalles, a part de fer teràpia d’una ‘Maquinafòbiapianolera’ amb el Carles Santos o evocar Jacint Verdaguer amb el Niño de Elche. Ara, aquest duet que podria haver estat perfectament fruit de la imaginació de Joan Brossa, viu un gran moment creatiu malgrat els violins trencats i els ‘Dimonis’ que els persegueixen. Per tot això, avui els hem convidat a l”Àrtic’, on no ens estranyaria que acabessin fent música amb els coixins del nostre sofà.
