Amb 1.600.000 habitants i gairebé cinc milions més a l’àrea metropolitana, Barcelona és el centre de la major concentració demogràfica de Catalunya i una de les més grans de l’estat. I on hi ha població, hi ha cultura. Inquieta i anàrquica, però també burgesa i conservadora, la Ciutat Comtal desplega un ventall de caràcters i inquietuds en els seus teatres, cinemes, museus, sales de concert o en el seu mercat editorial, per posar només uns exemples. Però sovint, el fons es pot confondre amb la forma i la cultura que arrela a la ciutat amb l’aparença que atrau turistes. I ara, com sempre, quant som a quatre dies d’unes eleccions municipals tots els polítics mostren els seus bons propòsits però, quina és la situació real de la cultura a Barcelona? Som encara un pol cultural rellevant?
Menys inversions
Barcelona ha tingut des de fa anys una salut envejable en arts com el teatre, la pintura, la literatura o la música. D’un temps ençà, però, la situació sembla que ha canviat: la manca d’inversions de les administracions, sobretot del Govern central, després de la crisi, ha obligat a la cultura barcelonina a fer retallades. A més, una certa manca de model cultural a la ciutat ha fet que es visquin de rèdits passats, mentre continuen les incògnites sobre quines han de ser les polítiques a aplicar.
Una ciutat que s’implica
Tot i això, no totes les notícies són dolentes. Més d’un 90 % de barcelonins consumeixen cultura com a mínim un cop cada sis mesos, i la xarxa de centres cívics i de biblioteques s’estén per tot el mapa. L’Ajuntament es planteja, ara mateix, com acostar les arts al públic menys avesat, per manca d’hàbit o per impossibilitats d’accedir-hi. Aquesta serà una de les assignatures per al nou mandat en què confiem que les polítiques culturals no siguin només una promesa de campanya.
