Júlia Bertran
és una periodista cultural que fa un parell d’anys es va atrevir a dibuixar i escriure sobre l’amor i els seus matisos, i Ana Chinchilla és una enginyera química que ara es dedica a ballar. I totes dues han bastit una amistat… a cops de pelvis. Nascuda a Barcelona una, i a Cali l’altra, Bertan i Chinchilla es van conèixer a classe de booty dance i, a través del ball, van sorgir temes com la seguretat, la confiança en una mateixa, la sororitat i l’empoderament femení. I d’aquelles classes en va néixer també un espectacle que ara ens convida a moure’ns contra tots aquells que pensen que ‘Así bailan las putas’. I nosaltres ho hem aprofitat per convidar-les a l’’Àrtic’, on ens agrada la idea que tot, començant per les revolucions, és compatible amb ballar… com més ens agradi.
Twerking contra l’heteropatriarcat
A ‘Así bailan las putas’, Júlia Bertran i Ana Chinchilla, “Anchi”, utilitzen el ball i, concretament, el booty dance com a instrument de reafirmació personal i femenina. A través, sobretot, del twerking, el moviment de pelvis que s’ha fet famós arreu, s’apropien d’un ball que va néixer com a celebració de la comunitat afroamericana i va ser manllevada pel masclisme, que la va reduir a la cosificació de la dona. Ara fa un parell d’anys, però, Bertan va descobrir, gràcies a les classes amb Chinchilla, que el booty dance i el twerking podien ser molt més que això.
‘Así bailan las putas’
Júlia Bertran i Ana Chinchilla protagonitzen aquest espectacle que dirigeix Pau Roca, amb la companyia Sixto Paz, i que narra el viatge de coneixement personal que van fer totes dues amb l’ajuda del ball. A més, temes com l’heteropatriarcat, el feminisme, el racisme o la cacera de bruixes són presents en aquest espectacle, que neix de la publicació del llibre ‘M’estimes i em times’, de la mateixa Bertran, i que convida l’espectador a ballar amb elles. I amb el ball hi ha el sentiment de comunitat, la solidaritat, la unió i la revolta contra un model social que cada cop més revela la seva injustícia.
