1.- ‘Mal genio’: una pel·lícula que fa un retrat del cineasta Jean-Luc Godard. Ens el presenta d’una manera una mica caricaturesca, com si fos un personatge de slapstick. Un paio rondinaire, maldestre, que tota l’estona ensopega i cau a terra i es trenca les ulleres com a gag recurrent.
2.- ‘Al finla de l’escapada’: la primera pel·lícula de la Nouvelle Vague, la nova onada del cinema francès, i també l’opera prima de Godard. Una nova manera de fer cinema, disruptiva, valenta. Al darrere de la Nouvelle Vague hi havia una colla de joves il·lusionats que sabien el que volien.
3.- ‘Vivir su vida’: Anna Karina va se la noia més important de la primera etapa del cinema de Godard. Aquí la veiem a ‘Vivir su vida’, interpretant la prostituta Nana, que ballava al costat d’una gramola en un billar de París.
4.- ‘Banda a part’: Godard feia un cinema amb ínfules revolucionàries. I aquests tres personatges n’eren un bon exemple. Díscols, piròmans i anarquistes. Tractava de tres amics estudiants i una mica gamberros que es dedicaven a subvertir les normes només per posar a prova la capacitat de resistència del seu entorn.
5.- ‘Una mujer es una mujer’: aquesta és una pel·lícula amb molt de color, en què Godard experimenta amb els vermells, els blaus, els verds i els grocs. Ell és un quiosquer que ven revistes picants i també revistes per a embarassades. I ella és una cabaretera que treballa en un club subterrani i fa un número musical vestida de mariner.
6.- ‘Pierrot el boig’: és un musical, però també una road movie, protagonitzada per dos personatges incendiaris, impulsius, que viuen al límit de l’”amour fou”.
7.- ‘Le mépris’: Brigitte Bardot, bocaterrosa, i amb les cames enlaire. Bardot, un altre sex-symbol del seu temps, anava parlant-nos de tota la seva anatomia, fracció per fracció. I si et poso tantes escenes de parella, d’intimitat conjugal, és perquè ‘Mal genio’ en realitat tracta justament d’això, d’un matrimoni en tensió.
8.- ‘La chinoise’: ‘La chinoise’ és una pel·lícula carregada de proclames marxistes maoistes, sobre un grup de joves que es tanquen en un apartament a París durant un estiu i comencen a preparar els fonaments de la revolució. Hem dit que el cinema de Godard és revolucionari i aquí, en l’avantsala del Maig del 68, arriba a les seves quotes més calentes.
