Convertida en un plató de televisió, a la Sala MAC del Mercat de les Flors no hi falten clàssics del mitjà com el teletext, la telenovel·la i tot un seguit de seccions pensades per investigar sobre el llenguatge televisiu i la seva relació amb les arts en viu. Una trobada amb l’audiovisual des d’un perspectiva artística i performativa que transcendeix les parets del teatre i tindrà emissió pròpia per betevé, que aquest divendres 19 de febrer retransmetrà en directe tres peces de la programació, les que tindran lloc entre les 17.30 i les 19.30 h.
‘Arenga en tres parts’, de Marc O’Callaghan
Com el seu títol indica, ‘Arenga en tres parts’ és una intervenció dividida en tres parts, en què s’intenta posar en pràctica les premisses del simbolisme temporal i musical que Marc O’Callaghan adapta al format dels mitjans de masses i adopta com a llenguatge per fer un comentari polític sobre contradiccions relacionades amb la cultura en aquest present d’acceleració bioquàntica i dessacralització panòptica. L’artista ja va investigar les correspondències simbòliques entre folklore catòlic i música màkina a La Capella dins del Barcelona Producció 2019-20. La seva participació en el Sâlmon forma part de la secció Sorollar, un espai per al soroll del programa que mostra diverses intervencions sonores en directe amb diferents músics convidats.
‘PSYCHO’, de Julián Pacomio i Ángela Millano
‘PSYCHO’ és una peça sobre dues seqüències cinematogràfiques gairebé iguals, d’una banda la pel·lícula ‘Psycho’ (‘Psicosis, 1960), d’Alfred Hichcock i, de l’altra, el remake homònim de Gus Van Sant, del 1998. Amb aquest punt de partida, Julián Pacomio i Ángela Millano es pregunten sobre què és allò que resulta quan es veuen de forma simultània dues coses diferents però pràcticament idèntiques? ‘PSYCHO’ és també una exploració dels dobles, és una còpia del seu original, un joc de miralls, una forma de dilatar el temps de cada cos i fer-ne present el seu pes, pausar-lo i observar-ne els instants i els detalls. La proposta s’emmarca dins de la secció Versions, que acull presentacions performatives adaptades expressament al plató del festival i forma part del projecte d’investigació Asleep Images.
État sécond, amb Job Ramos i Silvia Zayas
Es denomina “état second” a l’estat d’alteració en què entren alguns autors a l’hora d’escriure relats, quan es conjuguen abstracció i concentració. És en el context d’aquesta secció del plató del Sâlmon en què es convida Silvia Zayas i Job Ramos a posar en diàleg els seus processos d’investigació, que aquí interaccionen en la possibilitat d’esdevenir una pel·lícula. Per una banda, Zayas explora a ‘ê’ les tensions entre modes de percepció subaquàtica amb el desig d’una comprensió somàtica de les maneres de sentir d’algunes espècies marines socials. Al seu torn, Ramos fantasia a ‘Sense evidència verbal’ amb la possibilitat d’establir algun tipus de comunicació amb els habitants no humans d’un centre d’experts que treballen per evitar l’extinció d’una espècie.
