La XIII edició dels Premis Gaudí de cinema català es van celebrar el diumenge 21 de març en un context de crisi per la pandèmia. Amb Josep Maria Bunyol i Violeta Kovacsics repassem els fets més rellevants dels Gaudí 2021.
Una gala de circumstàncies
L’Acadèmia del Cinema Català ha fet un esforç per aconseguir que els Gaudí 2021 fossin presencials, amb nominats i convidats a l’Edifici Fòrum. Amb mesures de seguretat, mascareta, distanciament, PCR i sense moltes alegries, la gala ha avançat sense presentador i en horari de tarda, a partir de les 18.45 h, per ajustar-se al toc de queda.
I tot i això, les principals queixes i reclamacions dels que han assistit a la gala no tenien a veure amb la pandèmia ni amb la precarietat social, sinó amb la situació de la indústria catalana. Des del productor Raimon Masllorens, que feia autocrítica sobre el poc ressò que ‘La vampira de Barcelona’ ha tingut fora de Catalunya, fins a la presidenta de l’Acadèmia, Isona Passola, que ha demanat al govern català nou més voluntat a l’hora d’ajudar el cinema català, que cada cop té menys possibilitats de competir a escala pressupostària amb altres cinematografies.
Els Gaudí 2021, amb nom de dona
En l’apartat dels premiats, a la gala dels Gaudí 2021 han sonat, i amb força, diversos noms de dona. La saragossana Pilar Palomero s’ha endut el Gaudí a millor direcció per ‘Las niñas’, que ha sumat tres premis més, inclòs el de millor direcció de fotografia per Daniela Cajías, la segona dona a guanyar aquest guardó en 13 edicions. Núria Giménez Lorang ha donat la campanada amb ‘My mexican bretzel‘ que, a més del Gaudí al millor documental, s’ha emportat el de millor guió i millor muntatge.
Altres premis de la nit han sigut els Gaudí a millor pel·lícula en llengua no catalana, per ‘Las niñas’; el de millor pel·lícula, per ‘La vampira de Barcelona’, i els premis a millor actor de repartiment (Alberto San Juan), actriu de repartiment (Verónica Echegui), actor (Mario Casas) i actriu (Candela Peña), l’única que ha pogut assistir a la gala.
Tot plegat, en una nit on el coronavirus ha quedat com un tema de fons, sense convertir-se en un element estructural de la narrativa de la gala, i on la preocupació respecte a la situació del cinema a Catalunya s’ha fet patent en els parlaments de molts dels seus protagonistes i en el pessimisme de les dades d’un dels pitjors anys per al setè art català.