El còmic sempre ha funcionat com a espai d’acollida de tot tipus de mons fantàstics i personatges superheroics, però no tot és ciència-ficció i universos imaginaris al món il·lustrat, històricament també ha estat un llenç per explicar relats més intimistes i històries que narren en primera persona vivències d’autor/a. En aquesta tria, comentem cinc còmics recents amb elements autobiogràfics, que destaquen tant pel contingut narratiu com per l’estil de les il·lustracions.
1. ‘No siento nada’
Liv Strömquist. Reservoir Books, 2021
Strömquist sempre s’ha interessat pels rols imposats a homes i dones al llarg de la història, i sempre ha intentat esfondrar mites, i en aquest còmic fa el mateix, però es pregunta què ha estat de l’amor, com ha evolucionat la idea de l’amor en els darrers 50 anys de patriarcat. El còmic qüestiona alguns canvis en les relacions que tenim ara, molt més individualistes, desprovistes de sentiments i contaminades pel consumisme i el narcisisme extrem que ens ha deixat aquesta era de capitalisme desaforat, xarxes socials i selfies. Una realitat en què importa més el jo que el tu, i això també es trasllada a la manera que tenim d’entendre l’amor. Strömquist fa una mena d’assaig-còmic amb uns dibuixos anàrquics, esquemàtics, que contrasten amb l’erudició de l’autora, que cita durant tot el text a infinitat de filòsofs, va des Nietzsche a Eva Illouz, veus que l’ajuden molt a reforçar les seves tesis. I fa servir un humor àcid i esbojarrat per fer la classe magistral més digestiva.
2. ‘Oleg’
Frederik Peeters. Astiberri, 2021
Aquí tenim una de les obres més personals d’aquest gran autor nascut a Ginebra que es Frederik Peeters, un autor amb un fotimer d’obres impressionants al seu catàleg, conegut per còmics de ciència-ficció meravellosos com ‘Lupus’ i que torna a la terra, a la dura realitat, a l’exploració emocional de la seva intimitat. Oleg és l'”alter ego” de Frederik Peters que explora la seva intimitat des de la distància d’un personatge inventat, però basat en fets reals. Som davant d’un dibuixant de còmics en plena crisi dels 40, casat des de de fa 20 anys amb la seva parella i amb una filla adolescent. Peeters s’exposa amb una sinceritat brutal, amb moltíssima autocrítica, de fet, en moltes ocasions queda malament, queda com un paio gris, amargat, superat pels temps, un pel misantrop i sempre queixant-se perquè està desubicat en aquest món nou. Però també hi ha tendresa, emocions a flor de pell per la manera en què es relaciona amb la seva dona i filla, l’amor que sent per elles. És el blues del “boomer”, en format còmic indie, i amb el dibuix i narrativa sempre espectaculars d’un autor que està en el seu millor moment: de fet, en breu s’estrena ‘Old’, una pel·lícula de M. Night Shyamalan basada en un còmic de Peeters.
3. ‘Crónicas de juventud’
Guy Delisle. Astiberri, 2021
Quebec Guy Delisle, autor conegut per les seves cròniques viatgeres, torna a casa, torna a la seva adolescència, per espantar alguns dimonis i fets que el van marcar en una de les etapes més importants de la seva vida. El jove protagonista entra a treballar als estius al torn de la mateixa fàbrica de paper on treballa el seu pare. La fàbrica és l’escenari que marca aquest relat biogràfic: un lloc angoixant, calurós, ple de fums i vapors, amb maquinària que no para de funcionar, soroll i companys de feina desagradables. A través dels ulls d’aquest noi de classe baixa, que somia a convertir-se en dibuixant de còmics, viurem situacions de xoc cultural amb molts dels treballadors de la fàbrica i també el xoc generacional amb molts dels adults. Una excusa per parlar del que realment palpita amb força en aquesta història, la relació inexistent del noi amb el seu pare, un senyor absorbit pel treball, sense cap habilitat per connectar emocionalment amb el seu fill, un home que sembla que no hi estigui, una absència que marca amb un punt d’amargor tot el relat. Sembla un còmic lleuger per l’aparença del dibuix, molt caricaturitzat i amb una simple combinació de negre i taronja, però la gràcia és aquesta, que una obra aparentment lleugera, sigui una exploració de l’adolescència i les relacions paternofilials tan tendra, honesta i commovedora.
4. ‘El fuego nunca se apaga’
Noelle Stevenson. Astiberri, 2021
El còmic que ens ocupa és de la creadora de la sèrie d’animació ‘She-Ra’, que es pot veure a Netflix. És la Noelle Stevenson, una de les creadores del premiat còmic ‘Leñadoras’, que publica Sapristi a Espanya, una autora i escriptora coneguda per reformular els relats i les ficcions per a adolescents i des d’un punt de vista inclusiu, modern, amb lloc per a totes les sensibilitats. El que fa és resumir cada any amb dibuixos i reflexions molt diverses, i on fins i tot hi posa fotografies reals del seu passat. Aquesta autora, que comença fent dibuixos a un blog i que s’ha d’endeutar per pagar-se els estudis a base de crèdits, de sobte comença a ascendir, ascendir i triomfar en el món del còmic. En molt pocs anys i a una edat insultant, la Noelle ha de gestionar l’èxit, els premis i els contractes amb editorials i això, evidentment, no és fàcil. Aquest diari reflecteix també el descobriment de la identitat sexual i la gestió d’aquests sentiments, la sensació constant d’ansietat que sempre ha perseguit l’autora i, finalment, l’entrada a la maduresa i la relació sanadora amb una altra noia. Tot això està magníficament explicat i serveix a l’autora per buidar-se, i això el lector ho agraeix.
5. ‘Noche oscura: una historia verídica de Batman’
Paul Dini i Eduardo Risso. ECC, 2016
‘Noche oscura: una historia verídica de Batman’ no és un còmic de Batman, és una història de terror real que va viure un dels autors de còmics més reverenciats i coneguts, el guionista Paul Dini. A la dècada dels 90, Dini estava al cim de la seva carrera gràcies a la famosa sèrie d’animació de Batman. Una nit, mentre tornava a casa, sense cap raó ni justificació, uns desconeguts li van propinar una pallissa salvatge que gairebé el mata. El còmic explica els fets i també ens porta per la recuperació terrible i duríssima que va haver de passar Paul Dini per recuperar-se d’aquella agressió ultraviolenta sense sentit. En realitat, ens trobem davant d’una emotiva història autobiogràfica que serveix a l’autor per espantar els fantasmes que sempre l’han perseguit des d’aquella pallissa. L’autor s’ajuda dels personatges de Batman que tan bé coneix, de fet, al llarg del còmic Batman apareix com si fos la seva consciència, i intenta que Dini recuperi la seva autoestima. De vegades, els traumes és millor explicar-los, analitzar-los, de vegades fins i tot veure’ls amb la distància de l’humor, són alguns dels missatges d’aquesta curiós còmic publicat per ECC.
