La cantautora vigatana Joana Serrat torna amb ‘Hardcore from the heart’, el seu nou treball, i ens el ve a presentar a l”Àrtic’.

El dol d’una època feliç

El 2017, Joana Serrat va viure una temporada a Texas per enregistrar l’àlbum ‘Dripping springs’. Allà, hi va fer amics, es va sentir artísticament estimulada per l’entorn i va veure com el seu somni de ser una més al bressol del folk nord-americà es feia realitat. Però un dia la gravació de l’àlbum es va acabar, tothom va tornar a la rutina, i la Joana es va despertar del somni. ‘Hardcore from the heart’ és el dol d’aquest somni.

“És un disc que està fet i està escrit des del desterrament. Sento com si se m’hagués expulsat del paradís. Hi ha reflexions sobre l’amor, els límits, si és que hi ha d’haver límits en l’amor o no, què vol dir l’amor… A més a més hi ha tots aquests anhels del desig, de la fantasia… Hi ha molta melancolia i hi ha molta nostàlgia.”

Joana Serrat

El treball nou de Joana Serrat és un lament per una època que va quedar enrere, irrepetible. Assumir que aquell moment va ser únic no és fàcil, perquè suposa, també, replantejar-se les seves prioritats vitals, triar Catalunya com a lloc on viure en lloc dels Estats Units, posar-ho tot a la balança i haver de renunciar a algunes coses que li eren, i li són, molt importants. ‘Hardcore from the heart’ sona a l’estupor que sentim quan patim una ruptura amorosa, quan sentim que hem tingut la felicitat total a tocar, i no ha pogut ser.

“Mentre estava fent les cançons del disc vaig ensopegar amb una cita de l’Annie Sprinkle que deia que la pornografia ens pot fer sentir molt incòmodes però, en comptes de prohibirla, el que hem de fer és entendre per què ens sentim incòmodes i gaudir d’aquest viatge. I això ella creu que és bellesa. I vaig sentir-me interpel·lada perquè, de fet, quan jo estava escrivint totes aquestes cançons, sentia que hi havia moltes emocions i tenia pensaments i sentiments que no m’agradaven però, en comptes d’autocensurar-me, vaig decidir que havia d’explorar-lo i endinsar-me i fer les cançons.”

Joana Serrat

Escrit des del cor, el disc de Joana Serrat es va enregistrar el 2019, abans de la pandèmia, i feia més d’un any que era en un calaix en espera que la situació millorés. Amb una sonoritat més pop que treballs anteriors, i amb la participació del productor Ted Young, Joana Serrat ha editat el disc amb la seva pròpia companyia, Great Canyon Records, i ja ha rebut molt bones crítiques de mitjans internacionals. Abans de la seva publicació, ja havia tancat una gira de concerts per Escandinàvia. El lament de Joana Serrat és una nova baula en una carrera que no para de créixer.

El cor musical de la Joana Serrat

Amb una guitarra acústica i i amb la veu i la sensibilitat de la música folk, la Joana Serrat ha passat de ser coneguda pels seus veïns de Vic a sortir a les llistes de la premsa internacional. Influenciada pels aires irlandesos, nord-americans i canadencs, la seva carrera comença el 2008, amb una estada a Dublín i un primer disc. Però la Joana encara busca el seu so, i passaran uns anys de recerca i reflexió abans de publicar, el 2012, ‘The relief sessions’, i convertir-se en una de les cantautores més prometedores de l’escena catalana.

Reconeguda en publicacions tan prestigioses com la revista ‘NME’ i per la BBC o la ràdio d’Austràlia, ha publicat quatre treballs més i ha actuat en escenaris que van des del Primavera Sound fins a l’AmericanaFest de Nashville. I ara ens presenta el treball ‘Hardcore from the heart’, i nosaltres aprofitem per convidar-la a l”Àrtic’, on ens agrada pensar que la bona música surt sempre des del cor.

Joana Serrat