La mostra s’inaugura amb la projecció i estrena a Espanya del documental nord-americà ‘Love, Cecil’, dirigit per Lisa Immordino Vreeland (els Estats Units, 2017). La peça narra la vida i obra de l’artista polèmic Cecil Beaton, un dels fotògrafs i dissenyadors més influents del segle XX. Amb una gana insaciable per la bellesa, en realitzar els seus retrats icònics, es va creuar amb molts universos, des de la reialesa britànica fins al món de la moda i Hollywood.
Secció de llargmetratges
– ‘Marvin ou la belle éducation‘ (França, 2017), d’Anne Fontaine, tracta el tema de l’assetjament a l’escola i la superació a través de l’art.
– ‘The marriage‘ (Albània, 2017), de Blerta Zeqiri, és una pel·lícula crua i realista amb la situació política i social del Kosovo actual de fons, on els conflictes personals semblen quedar en un segon pla però marquen les vides dels protagonistes per sempre.
– ‘‘The feels‘ (els Estats Units, 2017), de Jenée LaMarque, és una comèdia fresca de noies que s’endinsa en els tabús al voltant de l’orgasme.
– ‘Mario‘ (Suïssa, 2018), de Marcel Gisler, és una història d’amor prohibit entre dos futbolistes professionals que tracta sense concessions i d’una manera clara i directa l’homofòbia existent en el món de l’esport.
– ‘They‘ (França, 2017), d’Anahita Ghazvinizadeh, és una joia fílmica que ha passat pel Festival de Cannes i tracta el tema d’identitat en la infantesa amb sensibilitat i molta bellesa.
– ‘Los modernos‘ (l’Uruguai, 2016), de Marcela Mata i Mauro Sarser, és una pel·lícula, mostra del nou cinema llatinoamericà, molt actual, intel·ligent i que trenca estereotips.
– ‘1.54‘ (el Canadà, 2016), de Yan Englan, narra la lluita d’un adolescent en plena transició a l’edat adulta per batre la seva pròpia marca d’atletisme, no exempta de realisme i cruesa.
– ‘1985‘ (els Estats Units, 2018), de Yen Ta, és una de les millors pel·lícules d’aquest any al FIRE!! per la seva simplicitat plàstica i narrativa, per la delicadesa i sensibilitat amb què narra el naixement del VIH des d’un punt de vista diferent.
– ‘A ciudade do futuro‘ (el Brasil, 2016), de Marília Hughes Guerreiro i Cláudio Marquesés, és la història de tres éssers humans a la recerca d’una família pròpia i diferent en què les emocions estan sempre per davant del sentiment col·lectiu.
– ‘Hoy partido a las tres‘ (l’Argentina, 2017), de Clarisa Navas, és una pel·lícula subtil, íntima i seductora que ens mostra l’univers hiperrealista i precís de les relacions humanes en un equip de futbol femení.
– ‘Eva + Candela‘ (Colòmbia, 2017), de Ruth Caudelia, no és una història d’amor sinó una història de com l’amor es transforma. Des de Colòmbia, una de les històries més fresques i naturals del nou cinema indie fet per dones.
– ‘Ma vie avec James Dean‘ (França, 2017), de Dominique Choisy, és una fantasia divertida i romàntica que brilla per l’autenticitat i en què transcendeix l’amor pel cinema i els actors.
– ‘The book of Gabrielle‘ (el Regne Unit, 2016), de Lisa Gornick, és una pel·lícula íntima i costumista que té el valor de mostrar-nos l’univers emocional de l’autora a través de la creació de la seva obra il·lustrada.
Secció de documentals
– ‘Cruzeiro Seixas – As cartes do rei Artur‘ (Portugal, 2017), de Cláudia Rita Oliveira, és un esbós de la societat portuguesa al llarg del segle XX que ens obliga a (re)pensar la nostàlgia, l’aïllament i el sentiment de profunda solitud.
– ‘Entre deux sexes‘ (França, 2017), de Régine Abadia, documental en què els personatges lluiten amb voluntat alegre i amb sentit de l’humor per l’emancipació d’una minoria invisible i masegada per la vida.
– ‘Love Cecil‘ (els Estats Units, 2017), de Lisa Immordino Vreeland, és una visió angular de la vida i obra de l’artista polèmic Cecil Beaton, conegut per la seva increïble ètica de treball i la seva espinosa personalitat.
– ‘Queerama‘ (el Regne Unit, 2017), de Daisy Asquith, mostra des de la primera relació gai en el cinema fins a pel·lícules aficionades i notícies desconegudes dels anys 20 i 30, referències subtextuals en el cinema dels 40.
– ‘Vida i mort d’un arquitecte‘ (Espanya, 2017), de Miguel Eek, és un documental d’investigació que analitza el cas d’un dels assassinats més sòrdids de l’Espanya franquista.
Secció de temàtica transsexual
– ‘Genderbende‘ (Holanda, 2017), de Sophie Dros, juga amb la curiositat, l’interès i la incomprensió que genera qualsevol cosa situada fora de la norma de gènere dominant. És un homenatge sincer a l’individu.
– ‘Obscuro bárroco‘ (França-Grècia, 2018), d’Evangelia Kranioti, tracta sobre persones que han sofert una transformació que fa difícil atribuir-los clarament un gènere concret.
– ‘Bitxa travesti‘ (el Brasil, 2018), de Claudia Priscilla i Kiko Goifman, és un documental íntim en què l’artista brasiler Linn desplega les conviccions sobre el feminisme i la transsexualitat.
