La participació en la Caputxinada del 1966, les vivències del franquisme i altres moments importants de la història del país són el que Tàpies representa sobre la tela amb una dimensió política. Són més de 70 obres de la segona meitat del segle XX les que s’exposen a la Fundació Tàpies.
L’exposició, que s’obrirà al públic del 7 de juny a les 19 h al 24 de febrer, és fruit d’un exercici de documentació, a partir de la qual el museu preveu fer una nova biografia del pintor. La intenció és publicar-la aquest estiu.
El director de la fundació i comissari de l’exposició, Carles Guerra, explica que l’artista va fer servir l’art abstracte per exposar el seu posicionament a tots aquells qui li reclamaven que es manifestés políticament: “Tàpies argumentava que la seva obra havia de disposar d’autonomia. La seva abstracció equival a una forma de militància política”. Afegeix que l’artista va mostrar la seva implicació política de manera dinàmica, múltiple i oberta. “El simple fet de sortir fora de l’Espanya franquista a exposar ja va ser una manifestació política”.
Des de la postguerra fins a la Transició
L’exhibició ha volgut mostrar 10 instants de la seva vida, des de la postguerra fins a la Transició. Després de la Guerra Civil, el popular símbol de la creu va ser molt present en les seves obres, fent referència a la mort. En dos d’aquests treballs, ‘A la memòria de Salvador Puig Antich’ (1974) i ‘Composició amb números’ (1976), s’homenatja el jove militant anarquista executat pel règim.
Després que algunes peces abandonessin Catalunya a principis del segle XX, l’exposició ha aconseguit reconstruir el tríptic pictòric que Tàpies va compondre amb motiu de la “Documenta 3”, organitzada a Kassel (Alemanya) l’any 1964.
