
Nova edició del SUNCINE, el Festival Internacional de Cine de Medi Ambient, que se celebra a Barcelona i al mateix temps a Ciutat de Mèxic.
Del 2 al 8 de novembre, el certamen, que arriba a la 29a edició, busca denunciar —a través d’un centenar de pel·lícules— la situació d’emergència climàtica que viu el nostre planeta. Una desena de documentals opten al Sol d’Or (l’Oscar d’aquest tipus de documentals). I de nou betevé torna a ser un mitjà col·laborador del festival i se’n farà ressò a la programació.
A partir d’aquesta edició, SUNCINE, coincidint que és l’any Mundial del Futbol, s’acostarà també a totes les disciplines esportives, ja que són activitats humanes que interactuen amb l’entorn i amb els elements naturals, produint impactes socials i ambientals.
Quan?
Del 2 al 8 de novembre del 2022 | 5 € l’entrada individual
On
Institut Francès, Cinemes Girona, CaixaForum i UB (Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals). Carrer de Melcior de Palau, 140
Els documentals a la Secció Oficial
‘Desastres naturals, mega reguladors’. Christine Tournadre
França, 2022. 90‘
2 de novembre a les 20 h
La humanitat sempre ha temut els desastres naturals, i ara la ciència els mira sota una altra llum. Cada cop més investigadors consideren la nostra Terra com un organisme complex amb els seus diversos elements en constant interacció.
’70/30′
Phie Ambo. Dinamarca, 2021
3 de novembre a les 19 h
El clima té un paper molt important a les eleccions del 2019 a Dinamarca. Ciutadans de tot el país surten al carrer i es manifesten per un país verd i sostenible, i el clima es converteix en el tema més comentat de la campanya electoral. No hi ha cap dubte que la població està a punt, però ho estan els polítics?
‘La senda del pastor’
Silvia Pradas. Espanya, 2022
4 de novembre a les 22 h
Un viatge per la vocació de sis pastors que veuen com l’ofici que estimen arriba al final. Un viatge al llarg d’un any que ens permet entendre què els ha portat fins allà i cap a on es dirigeixen. Una reflexió sobre l’estil de vida que intenta preservar un ofici mil·lenari que sembla no tenir cabuda en l’evolució de la societat.
‘Parems, el país de les boires’
Alejandro Calderón González i Carlos Rincón Kalú. Colòmbia, 2022
4 de novembre a les 19 h
Colòmbia té, a les seves serralades, la major quantitat de paratges del planeta; ecosistemes únics on neixen les fonts d’aigua que abasteixen la majoria de la població del país i on es crea una atmosfera màgica que s’entremescla amb la biodiversitat exuberant d’aquests territoris i amb les diverses formes de relació que estableixen els humans que els habiten. Paral·lelament, la mineria d’or i carbó topa de manera abrupta amb aquests llocs primigenis i fonamentals en l’equilibri ecològic.
‘Anwar’
Rosa García Loire. Espanya, 2022
4 de novembre a les 20.30 h
Alex Txikon, alpinista reconegut internacionalment, es llança a una nova expedició hivernal el 2021 al Manaslu (Nepal). És la primera ascensió no contaminant, alimentada per panells solars. Amb aquest sistema sostenible, que permet reduir la petjada energètica seguint els Acords de París, comença una tasca solidària guiada per la Fundació EKI.
‘Boscos pels Arbres’
Canadà, 2021. Rita Leistner . 91′
5 de novembre a les 19 h
Aquest documental visualment i artísticament únic explora els aspectes físics i emocionals d’una comunitat de plantadors d’arbres de la costa oest del Canadà. Descriu les contradiccions en les experiències dels plantadors d’arbres: les dificultats i la curació, la solitud i la joia de pertànyer, i crea una eloqüent metàfora cinematogràfica de la condició humana.
‘Lleons, Ossos i Bales‘
Anton Leach. Regne Unit, 2021
5 de novembre a les 21 h
Richard Peirce dirigeix la dramàtica aventura des de les granges de lleons a Sud-àfrica fins als traficants de vida salvatge a Laos i Vietnam, i descobreix que els grangers sud-africans estan exportant milers de lleons morts a Àsia per al seu ús en la medicina tradicional. També descobreix una elaborada estafa de la vida salvatge, que consisteix a processar ossos de lleó en productes alimentaris, que podrien contenir la “malaltia infecciosa més mortal del món”.
‘Pastors de la Terra‘
Iiris Härmä. Finlàndia, 2022
6 de novembre, 19 h
Aquesta història és sobre nosaltres: l’homo sapiens. D’on venim i cap a on anem? La història de la pel·lícula té lloc a Turkana, Kènia. Aquest lloc únic, també conegut com el bressol de la humanitat, és on es fan els descobriments dels orígens humans prehistòrics.
‘Bestiar o Desert‘
Francisco J. Vaquero Robustillo. Espanya, 2022
6 de novembre a les 21 h
La lluita per revertir el canvi climàtic està posant els animals en el punt de mira. El propòsit d’aquest documental se centra a mostrar l’ús de la ramaderia per a la regeneració de les pastures, els sòls, les arbredes i l’aigua. El bon maneig del bestiar es presenta de manera real com una solució per a la restauració dels ecosistemes i les economies rurals.
‘Programa Atlantis‘
Gustavo Neves. Portugal, 2021
7 de novembre a les 19 h
Els alumnes de 8è grau de l’Escola Navegador Rodrigues Soromenho a Sesimbra, Portugal, se submergeixen en pràctiques aquàtiques a través d’un programa d’alfabetització oceànica que presenta eines de desenvolupament humà, apnea i educació ecològica. Explorant somnis dins de la seva comunitat local, els estudiants es van proposar despertar i arrelar la responsabilitat ambiental.
‘Niu‘
Miguel Baratta. Argentina, 2022
7 de novembre a les 20 h
Un fotògraf s’acosta al delta per fer una sèrie de retrats dels illencs. Acompanyat per un d’ells, a poc a poc, s’obre pas entre la població i interioritza la lluita que van dur a terme fa uns anys contra una megaempresa immobiliària que pretenia destruir-los a ells i destruir casa seva, la seva feina i el seu estil de vida.
‘El diable va posar el carbó en el sòl’
Lucas Sabean i Peter Hutchison. Estats Units, 2021
7 de novembre a les 21 h
Amb una estructura única basada en la narració personal de nadius de Virgínia Occidental, ‘Devil put the coal in the ground’ és una meditació sobre el patiment i la devastació provocats per la indústria del carbó i el seu declivi. Tracta des de les realitats d’una economia que s’ensorra fins als estralls de l’epidèmia d’opiacis, el dany ambiental irreparable i l’impacte tràgic que té en la salut humana.