Al 303 recuperem una secció que fa temps vam iniciar amb una periodicitat poc estable i que ara instaurem com una secció amb caràcter mensual. Es tracta de “Clubs mítics”. Un cop al mes recuperarem un club que en el seu context hagi estat clau en l’evolució de l’escena electrònica. Parlem de clubs com Haçienda, de Manchester, i Shoom, de Londres, dels quals seleccionarem la banda sonora i explicarem els detalls que els van convertir en clubs mítics. I arranquem aquesta secció amb un dels clubs pioners en el concepte modern de clubbing, The Loft, de Nova York, creat per David Mancuso i que ha esdevingut llegendari no tan sols a la seva ciutat sinó a escala global. The Loft era una evolució de les house parties de Nova York, el seu accés era reservat estrictament a socis i els seus amics. Creat el 1970, el que era garantia a The Loft, tot i que no era un club estrictament gai, era una atmosfera de llibertat i creativitat. L’equip de so i la cabina de The Loft eren espectaculars i David Mancuso preferia deixar sonar els temes íntegrament en lloc d’optar per les tècniques de mescla de la majoria dels DJ. The Loft va ser pioner de l’escena de clubs de Nova York, que des de finals dels 70 i part dels 80 va ser el centre del món. The Loft va inspirar altres clubs llegendaris com Paradise Garage, de Larry Levan. El so de The Loft era bàsicament disco, però l’inquiet i eclèctic David Mancuso va adaptar diferents sons com l’electro, els imports europeus electrònics i fins i tot els temes inicials del house de Chicago.
La primera ubicació de The Loft va ser la mateixa casa de David Mancuso, un loft situat al número 645-646 de Broadway, però es va veure obligat a canviar diverses vegades d’ubicació per qüestions administratives. Altres ubicacions famoses van ser el número 99 de Prince Street i el local Alphabet City.
