Situats en el mapa, dos dels tres clubs nàutics de la ciutat es troben al rovell de l’ou de la Copa Amèrica de vela, és a dir, a la zona d’influència del Port Vell a tocar del Maremagnum i ben a prop de les bases de l’INEOS Brittania i l’Alinghi Red Bull Racing. Són el Reial Club Nàutic de Barcelona (1881) i el Reial Club Marítim (1902). El tercer, el Club de Mar Port Olímpic (1994), es troba a l’equipament municipal que es va construir pels Jocs Olímpics i, per tant, és un club molt més jove que els altres dos i això s’acaba notant en el seu funcionament.

Us convidem a conèixer amb detall aquests tres equipaments en un altre capítol del programa ‘Horitzó Copa Amèrica’.

El Nàutic segueix present en les decisions de ciutat

Amb més de 140 anys d’història, el Reial Club Nàutic de Barcelona (RCNB) és el més antic dels clubs nàutics de la ciutat. El seu primer president, al 1881, va ser Don José Enrique de Olano, comte de Fígols, títol que va rebre el 1908 del rei Alfons XIII; Olano era fill d’un empresari navilier basc.

Si ens fixem en la llista de lletres daurades, amb els noms de tots els presidents que ha tingut l’entitat i que llueix a l’entrada del restaurant del club, a banda del comte de Fígols, també trobem el marquès de Vilanova, Salvadó de Samà, president de l’entitat al 1913.

Uns cognoms que ens donen la idea de l’elitisme del qual el club ha fet gala des de la seva fundació. El vicecomodor del RCNB, Marcos Palomar, explica que amb el pas dels anys els aristòcrates inicials han donat pas als grans empresaris i reconeix que “seguim disposant de gent influent dins de la societat catalana i això és bo perquè podem influir en decisions de ciutat“.

Fitxa Reial Club Nàutic Barcelona

Segons Palomar, el club s’ha anat obrint amb el pas dels anys, per exemple, ara ja s’admet la presència dels nens al restaurant i, fins i tot, l’etiqueta no és tan estricte, “fins ara era obligatori portar blazer i corbata, i això ja no és necessari, però encara no es pot accedir en pantalons curts.

El vicecomodor explica que aquesta manera de funcionar més restringida entre socis genera confiança entre els convidats, “tenim un restaurant on venen polítics, per aquí han passat el rei, presidents, el president de la Generalitat, alcaldes… el que és bàsic és que aquí hi ha discreció“.

Pel que fa a les regates, el nàutic organitza les que tenen més tradició a la ciutat, tant el Trofeu de Vela comte de Godó com el Trofeu Puig de Vela Clàssica.

El Marítim, part viva de la història esportiva de la ciutat

El Reial Club Marítim (RCMB) va néixer de la unió de dos clubs i l’escissió d’alguns dels socis del nàutic i es va acabar inaugurant al 1902. La seva seu als inicis era flotant i anava canviant d’ubicació cada cert temps, fins que al 1911 es va construir una nova seu al moll de Barcelona, on ara està situat el World Trade Center. Dissenyada per l’arquitecte Enric Sagnier, es va conèixer popularment com la bombonera o la botella de Calisay.

El club també té l’honor d’haver donat el primer medallista individual olímpic de la història de l’esport espanyol, Santiago Amat. Amat, ja present als Jocs Olímpics de París del 1924 i als d’Amsterdam del 1928, va acabar enduent-se una medalla de bronze en vela, amb una embarcació monotip, als Jocs de Los Angeles del 1932.

Fitxa Reial Club Marítim Barcelona

A diferència dels altres clubs nàutics de la ciutat, el RCMB sempre ha tingut una tradició històrica amb la pràctica del rem, de fet una de les regates més destacades és el Trofeu Internacional de Rem Ciutat de Barcelona.

De la mateixa manera que al Nàutic, el Marítim té com a objectiu arribar als més joves i participen activament en el projecte impulsat per la celebració de la Copa Amèrica, el Viu la Vela.

Una trobada literària amb Julio Villar

Al 1989 es publica el llibre ‘Eh, Petrel!’, escrit per Julio Villar, un d’aquells títols que acostumen a estar a les lleixes de les biblioteques de molts aficionats a la vela. Es tracta d’un llibre que explica la volta al món que Villar va fer sortint a bord del veler Mistral al 1968 del Reial Club Marítim i arribant a l’estiu del 1972 a Lekeitio, Biskaia.

L’equip de l’Horitzó Copa Amèrica va coincidir amb l’autor i l’altre protagonista del llibre, el veler Mistral, que està amarrat a la marina del marítim amb símptomes d’abandonament. La idea és que el club restauri l’embarcació de Villar perquè, de fet, forma part de la història de la vela catalana.

Julio Villar veler Mistral
Julio Villar, amb el seu veler Mistral, amb què va donar la volta al món fa 56 anys

El Club de Mar, el més jove dels tres

El Club de Mar Port Olímpic compleix tot just 30 anys i va néixer arran de l’afició d’alguns navegants del Centre Municipal de Vela que volien provar embarcacions més grans per poder fer regates. Amb els anys, aquest club ha anat sumant fins a més de 30 embarcacions que un diumenge al mes organitzen una sortida amb tots els socis, alguns també participen des del Nàutic o el Marítim.

A diferència dels altres clubs, aquí no hi han restaurants refinats, piscina, biblioteques de fusta, ni grans espais per socialitzar, l‘activitat dels socis es limita principalment a sortir a la mar. Aquest ambient preeminentment esportiu es tradueix també en uns preus més populars, el cost de fer-se soci és d’uns 60 € i la mensualitat és de 10 €.

Fitxa Club Olímpic Barcelona

Un altre dels trets diferencials del Club de Mar és que tenen clubs de navegació. Funcionen com un gimnàs en què pagues una mensualitat i tens dret a gaudir de l’embarcació, segons la disponibilitat d’un calendari compartit amb la resta de socis.

A banda de les sortides que es fan un cop al mes, el CMPO, també organitza regates molt multitudinàries. La Regata dels 4 Clubs aconsegueix aplegar embarcacions dels tres clubs nàutics de Barcelona i també el de vela de Badalona, es reuneix un centenar llarg de velers i és una de les regates més multitudinàries de tot Catalunya.