La virreina, tot i tenir un palau a la Rambla, “va ser ben desgraciada perquè no va poder agafar mai les regnes de la seva vida”, segons ens explica l’editora i escriptora Elisenda Albertí en aquest capítol del ‘Va passar aquí‘.
La virreina era Maria Fiveller, una noia de família noble que va néixer a Barcelona el 1756. Era la tercera de set germans i per voluntat paterna, tal com era costum amb les dones de l’època que no es casaven, va ingressar al monestir de Jonqueres per esdevenir monja.
Al convent va conèixer un noi que era germà de dues companyes seves del mateix orde religiós. En aquella època, encara que estiguessin dins d’un orde religiós, les dones estaven obligades a casar-se si un noble en demanava la mà i el papa o el rei hi consentien. Tal eren les coses, que hi havia determinats convents preferits pels rics per enviar-hi les filles perquè permetien recuperar el dot en cas de matrimoni.
La boda amb el virrei
L’oncle del promès de la Maria era el virrei del Perú. El virrei feia molts anys que vivia a Lima i tenia una vida una mica tèrbola. Va arribar a Barcelona cap al 1777 i va anar a veure els pares de la Maria per demanar-ne’n la mà sense dir-li res a ella. D’aquesta manera, Maria es va convertir en la promesa del virrei del Perú sense ni saber-ho. Ella tenia 24 anys i ell, uns 70.
El virrei tenia una amant de la seva vida anterior al Perú, la famosa actriu La Perritxola, amb la qual va tenir un fill il·legítim. Amb l’excusa del terratrèmol que va patir Lima en aquella època, el virrei va encarregar una sèrie de places i carrers als quals va posar el nom de l’amant.
Passats uns mesos de l’arribada del virrei a Espanya, es va celebrar el matrimoni entre Maria Fiveller i el virrei per poders, mentre ell era a Madrid atenent alguns dels seus foscos negocis.
La virreina
Un cop casada, Maria Fiveller es va veure obligada a anar a viure a casa del seu marit, al palau de la Virreina, a la Rambla de Barcelona. Al palau, es dedicaven, bàsicament, a fer festes i grans celebracions, fins al punt que arribaven a tenir 30 persones de servei. Això no agradava a Fiveller, que no n’estava gens acostumada.
El virrei també es va fer construir una vila d’estiu a la plaça de la Virreina actual, a Gràcia. Després de dos anys i mig de matrimoni, el virrei va morir en circumstàncies poc clares. La seva mort podria estar relacionada amb unes denúncies que li havien arribat des de Lima. Sigui com sigui, Maria Fiveller va quedar vídua.
Una vídua molt rica i molt desgraciada
A partir de la mort del virrei, Maria Fiveller es va convertir en una vídua molt rica, però al testament, el virrei havia deixat totes les seves propietats al seu nebot, aquell que havia estat promès amb Maria. D’aquesta manera, Maria tenia dret a utilitzar tots els béns i riqueses del virrei però sense ser-ne propietària. Només hi havia una condició: que no es podia tornar a casar.
Passats uns anys, Maria Fiveller es va enamorar d’un noi de la ciutat amb qui pretenia casar-se, però la família s’hi va negar rotundament. Ella va entrar en una profunda tristor i, un dia, a missa, va caure a terra presa per les convulsions i va morir.
Maria Fiveller va ser enterrada al panteó familiar dels Amat i, tal com havia disposat al seu testament, vestida de monja del convent de Jonqueres, que és allò que ella havia volgut ser.
