Carmen Amaya Amaya (Barcelona, 1918 – Begur, 1963). Ballarina i cantant de flamenc nascuda a les barraques del Somorrostro, l’esclat de la Guerra Civil la va portar de gira per Llatinoamèrica i després als Estats Units. Admirada per artistes famosos del cinema i l’art, mai no va oblidar els seus orígens. A la plaça de Brugada de la Barceloneta hi ha una font amb el seu nom, i també té un carrer al barri del Poblenou i una estàtua a Montjuïc, entre d’altres.
Carmen Amaya, “La Capitana”, va néixer l’any 1918 a la barraca número 48 de la platja del Somorrostro, l’espai que ocupa ara la platja de la Barceloneta, la Nova Icària, fins a l’espigó del Bogatell. La família Amaya era una família d’artistes, amb el pare guitarrista i la tieta bailaora que la va acompanyar als seus primers passos pels tablaos.
El ball de Carmen Amaya era instintiu, frenètic i ancestral inspirat en el moviment del mar. L’any 1929 va començar a actuar fora de Barcelona, a París, i també va participar l’any 1936 a a pel·lícula ‘Maria de la O’. L’esclat de la Guerra Civil la va portar de gira a l’Argentina i altres països de Llatinoamèrica.
L’aventura nord-americana
L’any 1941 va començar la seva aventura pels escenaris de Nova York com el Carnegie Hall, que la va portar a ser reconeguda a Hollywood. Va ser portada de multitud de revistes i la van admirar els artistes més famosos del cinema i l’art. Va estar diverses vegades a Hollywood per rodar algunes pel·lícules i les personalitats més destacades del cine, la música o la cultura van voler veure-la ballar.
Una artista que mai no va oblidar els seus orígens, i quan tornava a Barcelona sempre apareixia per la platja del Somorrostro. El 1951 Carmen Amaya es va casar a l’església de Santa Mònica amb el guitarrista Juan Antonio Agüero, membre de la seva companyia.
La font de Carmen Amaya
L’any 1959 Amaya va viure un altre dels moments més emocionants de la seva vida, quan es va celebrar la cerimònia d’inauguració de la font amb el seu nom a la plaça de Brugada, en el passeig Marítim de la Barceloneta, que travessa el barri de Somorrostro, els mateixos llocs i la mateixa font per on ella havia passejat de petita amb els peus descalços i amb penúries.
L’hivern del 1962, en plena nevada a Barcelona, es va rodar la pel·lícula ‘Los Tarantos’ amb una Carmen Amaya afectada per una malaltia renal que li va causar la mort el 19 de novembre del 1963 a Begur, quan només tenia 45 anys. Va morir aquella gitana menuda que amb sis anys ja ballava per la platja del Somorrostro i va néixer el mite de la gran Carmen Amaya.
Tres anys després de la seva mort es va inaugurar un monument a Montjuïc i el 1988 en el Poble Espanyol es va crear El Tablao de Carmen, en el mateix lloc on Carmen Amaya va ballar davant el rei Alfons XII, durant la inauguració de l’Exposició del 1929. Ens ho explicava Montse Madridejos, Doctora en Historia de la Música per la Universitat de Barcelona i especialista en flamenc en aquest capítol del Va passar aquí.
