El tenis va arribar a Barcelona a finals del segle XIX pels anglesos que vivien a la ciutat. Ells van crear el primer club de tenis de la ciutat, el Reial Club de Tennis Barcelona 1899. I com explica Xavier Gonzálvez-Amat, cap de premsa del Reial Club de Tennis Barcelona, en aquest capítol de ‘Va passar aquí‘, “l’esport de seguida va fer furor entre els barcelonins”.
“El club dels anglesos”
Al carrer de Bosch i Gimpera, 5-13, hi ha el Reial Club de Tennis Barcelona 1899, el club de tenis més antic de la ciutat. L’origen del club cal buscar-lo el 1888, quan la ciutat es va omplir d’estrangers atrets per l’Exposició Universal d’aquell any. Aquests forasters practicaven diversos esports als seus països que no havien arribat a Barcelona. Per seguir practicant-los, van decidir fundar diferents clubs esportius. Un va ser el Futbol Club Barcelona, fundat sobretot per anglesos. Aquests mateixos anglesos van fundar el Reial Club de Tennis Barcelona 1899. Per tot això, els primers anys, el Tennis Barcelona era conegut com “el club dels anglesos”.
Canvis de seu
A poc a poc, els veïns benestants de la ciutat van conèixer el tenis i s’hi van aficionar, i el nombre de socis del Barcelona va créixer força. Originàriament, el club era al carrer d’Alfons XII, on ara hi ha la Clínica del Pilar. En aquell moment, disposava de dues pistes i un petit xalet social on també hi havia els vestidors. Amb els anys, l’afició va augmentar i les instal·lacions van quedar petites. Per això, el club es va traslladar al carrer de Ganduxer, on hi havia més espai. Això va permetre començar a organitzar tornejos internacionals. Però va seguir creixent i, de nou, als anys 50, va caldre canviar d’ubicació. En aquest cas, el club va prendre una decisió polèmica: traslladar-se a una masia a Pedralbes. Cal tenir en compte que, en aquella època, els terrenys de Pedralbes eren als afores de la ciutat i alguns socis van considerar que era massa lluny per anar a jugar a tenis.
Del Godó a Nadal
El Comte de Godó es va organitzar per primer cop al 1953, quan el club es va traslladar a les noves instal·lacions de Pedralbes. Aquest campionat va ajudar a despertar l’afició pel tenis a tot Barcelona i a la resta del país.
En aquella època va sorgir una generació daurada de jugadors, formada per Andrés Gimeno, Manuel Orantes, Manolo Santana o Lis Arilla, que es van convertir en grans referents d’aquest esport. Les seves victòries internacionals van acostar el gran públic al tenis i van fer que el Barcelona fos la seu permanent de la Copa Davis. Els ídols tenístics ara ja no eren estrangers, sinó de casa i això va animar els infants de la ciutat a practicar-lo. D’aquest planter en van sortir més campions, fins a arribar a l’eclosió de Rafael Nadal, el model a seguir per molts joves esportistes.
Actualment, Barcelona és un dels dos pols clau de l’esport del tenis mundial, juntament amb Florida, als EUA. Un 10 % dels millors jugadors mundials són del Reial Club Tennis Barcelona, i un 15 %, són socis de clubs de la ciutat o hi han estat formats.
