Grant Dalton, director general de la Copa Amèrica, no és aliè al rebuig i les protestes veïnals que s’han generat a l’entorn d’aquesta competició de vela, que se celebrarà aquest any per primera vegada a Barcelona. En una entrevista al ‘Terra fèrtil‘, afirma que fins i tot comparteix la idea que hi ha massificació turística a la ciutat.
El turista que porta la Copa Amèrica és millor que algú que ve de Manchester a un comiat de solter”
“No es pot caminar per la Rambla, hi ha massa gent“, diu. Tot i això, defensa que la prova portarà un altre tipus de turista: “[El de la Copa Amèrica] ve a veure la competició i es queda un mínim de vuit dies. Crec que són millor model de turista per a Barcelona que algú que ve de Manchester amb un tutú per a un comiat de solter, a beure’s 700 litres de cervesa”.
“L’etiqueta d’elitista no és a tots els països”
Una de les llavors que vol plantar amb aquesta Copa Amèrica és la promoció de la vela. I abans de res, vol eliminar l’etiqueta d’elitista. “Si vas a un club de Barcelona, podràs navegar amb un patí català. Això no és elitisme i forma part de la cultura catalana“.
Insisteix, recordant també que hi ha programes públics que apropen la vela als infants. Això aquí a casa nostra, a altres països com el seu, diu, ni es plantegen l’etiqueta: “A Nova Zelanda, dues de cada tres famílies tenen vaixell o accés a un. No és un esport per a rics, bàsicament neixes amb aquesta cultura de la navegació”. A partir d’aquí, “molt poca gent conduirà un cotxe de Fórmula 1, però és important aspirar-hi, i es pot començar amb els karts”.
Des d’aquesta postura, convida a seguir les regates per gaudir d’un esport i espectacle. “Si ets un fanàtic de l’esport veuràs les competicions més importants dels esports. No m’agrada el futbol, però veuré el Mundial. I encara que no t’agradi la vela, hauries de veure aquest mundial de la vela“.
Set vegades la volta al món
Néixer a Nova Zelanda suposa una connexió gairebé genètica amb la navegació. Grant Dalton va començar a navegar amb només vuit anys. Ben aviat va debutar en competicions de vela i ha arribat a donar set voltes al món en curses com la Volvo Ocean Race. “Diuen que si fas una cursa al voltant del món, estàs mig boig. N’he fet set. Dec estar fora d’òrbita“, comenta, fent broma. Si ha de triar el seu “mar fèrtil”, ho té clar: l’oceà Antàrtic. “És pur, intacte, no és prop d’enlloc. És un lloc increïble per navegar”.
Dalton no es deixa emportar pel romanticisme de la vida marina de l’Antàrtic, sinó pel vent que hi bufa. I és que, sobretot, li agrada la competició i la velocitat. D’aquí que compari la Copa Amèrica i la Fórmula 1, ara que a l’edició de Barcelona i, per primer cop, s’ha adoptat la mentalitat dels bòlits: “El nostre equip és de mida mitjana i només 12 de 150 membres són navegants. Tenim 50 enginyers. Per guanyar la Copa Amèrica, necessites la millor tecnologia, i la carrera tecnològica per posar el millor equipament a l’aigua és molt compatible amb un entorn tipus Fórmula 1“, afirma Dalton. Es va fer càrrec de l’equip de Nova Zelanda el 2007, i des d’aleshores ha guanyat “la Gerra” —la Copa Amèrica— en dues ocasions.
Repetirà Barcelona?
Es desfà en elogis envers la ciutat i creu que la resta d’equips també s’hi senten a gust. “Els encanta. Ho sé perquè no es queixen i és el primer que fan si no els agrada”. El compte enrere per a l’inici de la competició ja fa temps que corre i toca començar a pensar en la propera seu de la Copa Amèrica. Una qüestió que tria l’equip guanyador. De moment, encara no ha decidit quina serà l’aposta: “Tots els ingredients hi són per repetir a Barcelona. Però qui sap? Ja veurem què passa. Abans de tot, hem de guanyar”.
