Les excavadores que construeixen la superilla de l’Eixample han desenterrat unes vies de tramvia, vestigis del passat barceloní. Hi van transitar a partir del 1901 les línies 4, 44 i 45, que connectaven el centre de Barcelona amb Horta, quan aleshores era un poble independent. Les línies van deixar de circular als anys 50, quan va canviar l’ample de via dels tramvies de la ciutat i no es van substituir les del carrer de Girona.
Horta, poble d’estiueig de la burgesia
Les tres línies de tramvia eren utilitzades per la burgesia barcelonina, que anaven a les cases d’estiueg que s’havien fet a Horta. “Aquest tramvia l’usava la burgesia i gent adinerada que anava a Horta a fer-se la caseta i l’hortet. I això feia que no només hi pugessin els senyors sinó també el personal del servei”, explica Joan Termes, historiador.
El tramvia, símbol de lluita obrera
Al tramvia, però, també hi confluïen els veïns d’Horta que anaven a treballar al centre de la ciutat i que havien canviat el carro pel tramvia. Eren bugaderes, obrers i treballadors de la construcció. De fet, el tramvia va convertir-se en símbol de la lluita obrera, quan era usat de diana per la classe treballadora durant les seves protestes. Tal com explica Termes: “El preu del bitllet era car per als obrers i això va motivar que també hi fessin moltes vagues. Quan hi havia vagues revolucionàries el primer que en pagava els plats trencats era el tramvia: el cremaven, l’apedregaven, el volcaven perquè veien que era dels altres, era dels rics”.
Els autobusos van substituir els tramvies
Als anys 70 es va implementar el Pla de desenvolupament nacional i es va voler potenciar la indústria automobilística. Les companyies Seat i ENASA van agafar protagonisme i van crear un nou mercat, en què els cotxes i els autobusos dominaven el transport. El 1971 els autobusos van substituir les 70 línies de tramvies que quedaven en funcionament a la ciutat.
