Una de cada tres barcelonines reconeix haver patit alguna agressió masclista greu al llarg de la seva vida. I això inclou un ampli ventall de situacions, que van des de cops o intents de violació fins a amenaces o tocaments. Les xifres de l'enquesta han sorprès els mateixos Serveis Socials. Fins ara, totes les dades que se'n tenien es basaven en denúncies o en les dones que demanaven ajuda. L'estudi, però, posa de manifest que són moltes més. L'informe, el va fer la Generalitat el 2010 i ara, l'Ajuntament, n'ha extret les dades municipals. FRANCINA VILA, regidora de Dona i Drets Civils "És una punta de l'iceberg. És a dir, no sabíem l'envergadura del problema que teníem i per tant això ens va molt bé a l'Ajuntament per reenfocar els serveis tal com toqui i per tant dimensionar-los en allò que sigui més necessari." Només el primer semestre de 2011, l'Ajuntament ha atès gairebé 1.000 dones víctimes de la violència masclista. La majoria són dones de nacionalitat espanyola i tenen un nivell de formació mitjà-alt. De cara al futur, un dels reptes és augmentar la prevenció entre els joves, on s'han detectat cada cop més casos de sexisme. MARGARIDA SAIZ, tècnica de la Direcció d'Atenció a la Dona "Es justifiquen aparentment perquè t'estimo i l'amor justifica la gelosia, el control del mòbil, de la roba, de les teves amistats, etcètera. Això no es compatibilitza com a violència però n'és justament l'embrió." Segons l'enquesta, un 92% dels homes consideren que no es pot tolerar aquest tipus de comportaments. Tot i això, des dels Serveis Municipals alerten que encara hi ha molta permissivitat amb el que s'anomena la microviolència masclista. És a dir, comentaris o insults que es produeixen a la feina o entre amics.
L’estudi es basa en 4.029 entrevistes telefòniques fetes a dones d’entre 18 i 70 anys i també en una mostra complementària de 315 homes. És un retrat de la violència masclista en tres àmbits: l’espai públic, les relacions de parella i la feina. Tot i això, no només recull els actes de violència, sinó que també hi inclou la percepció que la societat té d’aquest fenomen.
Agressions greus
Les agressions greus, que segons l’enquesta ha patit gairebé una de cada tres dones barcelonines, inclouen violacions o intents de violació, tocaments sexuals amb violència física o amenaces, agressions físiques, amenaces perilloses i agressions com l’assetjament psicològic sever.
La dada és tres punts superior a la mitjana catalana, que se situa al 26,6%.
Discriminació laboral
D’entre el 10,1% de dones que han perdut la feina per agressions masclistes, les causes més habituals són l‘assetjament sexual (4,8%) i l‘acomiadament sexista per motius com un embaràs (5,3%). En molts casos, però, també hi han influït les pressions de la parella o altres familiars o les dificultats per harmonitzar la vida laboral i familiar.
En l’àmbit laboral, a més, també es donen situacions que, tot i no ser violència específicament, són discriminatòries. Al llarg de 2009, un 16,5% de les barcelonines es van sentir discriminades en sous o pel que fa a les possibilitats de promoció professional.
Espai públic vs. espai privat
Les agressions que s’han comès a l’espai públic (116,3%) són fonamentalment comentaris verbals, acostaments, fregaments, exhibicionisme o amenaces. Encara que més del 4% eren fets delictius, només el 0,4% els van denunciar. Segons l’informe, aquest tipus d’agressions produeixen efectes molt negatius en les dones, ja que incrementen el sentiment de por i inseguretat i limiten la llibertat de moviments i la qualitat de vida femenines. Les que han estat víctimes d’alguna agressió tendeixen a quedar-se a casa o a dur objectes de defensa, una conducta que produeix un efecte induït en la resta de dones.
Pel que fa a les agressions que es donen en l’àmbit domèstic, l’informe fa palès que les cometen majoritàriament persones conegudes, sobretot l’exmarit o exparella (36,5%), familiars (22,7%) o altres coneguts amb qui la víctima té menys relació (18,3%).
