(ACN) El Tribunal Suprem ha tombat dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i ha obligat l’empresa Estibarna, successora de l’antiga Organització de Treballs Portuaris (OTP), a indemnitzar amb més de 700.000 euros dos treballadors del port. A un treballador de l’empresa entre el 1970 i el 1999 se l’haurà d’indemnitzar amb 477.269 euros i la vídua d’un altre, ocupat entre el 1956 i 1988, amb 246.279 euros, per danys i perjudicis causats per la seva exposició a l’amiant.
L’alt tribunal ha publicat les dues sentències, en què estableix que els estibadors del port manipulaven l’amiant sense mesures de seguretat ni equips de protecció en espais mal ventilats i sense estar condicionats, com les bodegues dels vaixells. Aquesta situació es va produir com a mínim entre el 1963 i el 1981, segons el Col·lectiu Ronda.
La sentència de l’alt tribunal revoca les del TSJC que exoneraven Estibarna de les responsabilitats, ja que sostenia que l’OTP es limitava a posar els estibadors a disposició de les empreses per fer les tasques de càrrega i descàrrega, sense ser responsable en matèria de seguretat i prevenció.
El tribunal dictamina que l’empresa tenia responsabilitat directa
Ara, en canvi, el Suprem dictamina que l’OTP tenia una responsabilitat directa i que el Reglament de seguretat, higiene i benestar dels estibadors portuaris de l’any 1971 obligava l’empresa a proveir de tots els elements i mitjans de protecció individual per treballar i impulsar “la formació i perfeccionament del personal dedicat a feines portuàries en les tècniques de prevenció d’accidents, seguretat i higiene” en l’àmbit laboral.
L’alt tribunal reconeix en les dues sentències que l’amiant arribava al port de Barcelona “en forma de saques, que es trencaven en nombroses ocasions, i els estibadors estaven en contracte amb la pols que generava, especialment a les bodegues com a espais tancats”, i que els treballadors no disposaven de mitjans de protecció per a les seves vies respiratòries. Durant dècades, l’amiant va arribar a l’estat procedent de països com el Canadà i Sud-àfrica per via marítima.
De fet, els ports de l’estat es van convertir en un dels principals punts d’entrada fins al 2002, dos anys més tard de l’any fixat per a la prohibició d’aquest material a la UE, que va concedir a Espanya una moratòria de dos anys.
“Fins ara ningú es feia càrrec d’abonar les indemnitzacions”
L’advocada del Col·lectiu Ronda Marta Barrera, membre de l’equip jurídic que va recórrer contra les sentències al Suprem, ha destacat que fins ara es negava que l’OTP tingués cap responsabilitat en matèria de seguretat i prevenció i que es “feia recaure en exclusiva sobre les empreses estibadores, que en la immensa majoria de casos, quan es manifestaven les malalties dels estibadors causades per l’exposició a l’amiant, ja no existien”.
La conseqüència, afegeix, és que “ningú es feia càrrec d’abonar les indemnitzacions que els corresponien ni assumia cap responsabilitat pels incompliments que havien propiciat les lesiones i les morts”.
